La felicitat del més modest
L’Europa, el Sant Andreu i l’Olot van viure dimecres un vespre ple d’emocions. De felicitat. D’orgull, després de superar la primera eliminatòria de la copa contra un equip dues categories superiors, tot esperant ara que un club de primera visiti el seu camp i, el més important, que puguin fer una caixa suculenta per tal d’ajudar les arques de l’entitat, en categories com la segona FEF, sempre aguantant-se d’un fil, si és que es volen fer bé les coses. L’Europa va superar l’Albacete al Nou Sardenya; el Sant Andreu, el Mirandés al Narcís Sala, i l’Olot, el Còrdova al municipal. Tres clubs amb denominadors comuns. Tres clubs que tenen una missió i uns valors destinats a l’obra social i a fer servir el futbol com a altaveu o transmissor de les causes justes, antixenòfobs, antifeixistes i ferms defensors de la diversitat, de la inclusió de tots els públics i solidaris amb entitats de la zona que treballen amb els qui tenen menys oportunitats. Tres clubs que gaudeixen d’una salut de ferro en els darrers anys gràcies a la seva massa social fidel que, amb més o menys èxit, intenten poblar les graderies dels seus estadis –habitualment tots per damunt dels 1.000 espectadors, un èxit en el semiprofessionalisme–. Tres clubs amb sentit de pertinença a Catalunya i la catalanitat que representen el futbol modest com ningú. Tres clubs que fan bé les coses i, segurament per això, els costa molt més formar plantilles, tancar pressupostos i acabar els cursos sense deure ni un cèntim a ningú.