Per als esports poc mediàtics, jugar a Europa és una il·lusió i alhora un maldecap econòmic. En voleibol, esport poc conegut i reconegut a casa nostra, un equip femení, el DSV Sant Cugat, ha afrontat enguany el repte de debutar en la competició europea, concretament en la Challenge Cup, en la qual, a més, ja ha superat una eliminatòria. Avui afronta l’anada del setzens contra un equip italià –Chieri 76–de gran potencial. El país transalpí és el pol oposat a Catalunya i Espanya i el voleibol està molt professionalitzat. El madrileny Rafa Pascual, que va ser el millor jugador del món, hi va jugar. I la millor jugadora catalana de sempre, la morellenca Marta Gens, també. La barcelonina Maria Segura, retirada el curs passat després d’haver triomfat a Alemanya, n’és un altre exemple. Sovint, els homes i les dones del planter català que despunten han de marxar a fora, tot i que a la geografia catalana hi ha bressols de primer nivell com Sabadell, Tarragona, amb el barri de Sant Pere i Sant Pau estendard del voleibol masculí, i ara Sant Cugat, el millor planter estatal femení. El CVB Barça va ser el primer club femení del segle que va jugar a Europa seguint la petjada de l’etern Espanyol i va haver de renunciar en el curs 2019/20 simplement per diners. El Sant Cugat ha rubricat amb esforç les semifinals de copa i els quarts de lliga amb una participació europea que li dona prestigi. Avui, el pavelló de Valldoreix serà una festa. Un premi per a l’afició fidel i per a les jugadores.