E l 17 de maig del 1979, l’Avui va destacar a la portada: “Triomf català a la final europea”. El dia anterior, el Barça havia guanyat la Recopa en un partit èpic contra el Fortuna de Düsseldorf, i el diari tenia molt clar que aquell “primer títol europeu de la història del Barça” no corresponia només al club, sinó a tot el país. La celebració d’aquella victòria es va convertir en una expressió de catalanisme. Pocs minuts després que l’àrbitre xiulés el final del partit, milers de persones es van concentrar a la font de Canaletes i a molts altres punts del país. Els crits de “Barça, Barça, Barça” es confonien amb els de “Visca Catalunya” i fins i tot amb “algun altre de més agosarat”, tal com explicava el cronista d’aquest diari. En realitat, es tractava de “Ja tenim la copa, ara l’Estatut”, un dels càntics més corejats per la gent.

L’endemà, més d’un milió de persones van omplir els carrers de Barcelona per rebre els guanyadors. Alguns diaris destacaven que aquell desplegament passaria a la història “com la més gran manifestació que hi ha hagut per rebre mai un equip de futbol”. La comitiva, que va trigar més de dues hores per fer el trajecte des de l’aeroport fins al centre de la ciutat, va visitar en primer lloc la basílica de la Mercè per oferir el títol a la patrona de la ciutat i, posteriorment, es va desplaçar fins a la plaça de Sant Jaume per participar en un cerimonial que, amb el pas dels anys, es convertiria en un clàssic. En aquella ocasió, l’ambient polític era especialment intens. Dos mesos abans s’havien celebrat les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador i el nou alcalde de la ciutat, Narcís Serra, va voler recalcar que la victòria s’havia produït en un moment en què hi havia “un veritable sistema democràtic”, una referència que, si fem cas dels cronistes d’aquest diari, va ser rebuda “amb discret acolliment” per la gent. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, va dir que el Barça era “un exemple de tenacitat” i que havia marcat el camí per aconseguir un nou Estatut. Precisament aquell dia s’havia reunit la comissió mixta que havia d’aprovar les normes per debatre els textos estatutaris i els representants catalans havien mostrat la seva queixa per “la política obstruccionista” de la UCD, el partit del govern estatal. La preocupació era tal que el senador de l’Entesa Jaume Sobrequés fins i tot havia reclamat la convocatòria d’una assemblea d’ajuntaments de Catalunya com a mecanisme de pressió.

Per cert, aquella celebració també va passar a la història pels crits de “Núñez no, Neeskens sí”, que van ressonar durant tota la nit, especialment quan va intervenir el president del Barça. Alguns dies abans, el club havia anunciat que el jugador, un dels ídols dels culers, no renovaria el seu contracte i aquells crits es van convertir en un plebiscit espontani. El president del Barça no s’ho va prendre gaire bé i aquella mateixa nit va anunciar la seva dimissió. La rebequeria de Núñez va obligar a intervenir Tarradellas, que va enviar-li una carta en què li demanava que reconsiderés la seva actitud en uns moments “en els quals la vostra fidelitat al FC Barcelona, els vostres sacrificis i la vostra tasca intel·ligent tanta i tan important influència han tingut en la seva victòria esclatant”.

La premsa estrangera també es va fer ressò de la victòria del Barça i del significat nacional que tenia. El diari Semaine Esportive, per exemple, va obrir amb un titular en què es podia llegir: “Victòria de Catalunya i derrota del futbol”, un joc de paraules a través del qual es menystenia la qualitat futbolística de l’enfrontament i es destacava la seva transcendència política. El cronista també remarcava que “aquesta important victòria és dedicada a aquesta Catalunya encara a la recerca de la seva identitat”. El diari Tribuna encara anava més enllà i no només s’engrescava amb una salutació en català –“A vosaltres, catalans!”–, sinó que fins i tot aprofitava per fer apologia de les reivindicacions nacionals: “Han vingut per dotzenes de milers a inundar aquesta Suïssa que comparteix amb vosaltres el perillós honor d’ésser a cavall sobre les llengües, sobre les races i per damunt de les pàgines de la història.”