Per mi, Kylian Mbappé és el millor futbolista del món. Bé, no soc gaire fan de fer aquests judicis tan categòrics parlant de jugadors perquè el futbol és un esport col·lectiu i una individualitat per si sola no fa res. Però ja que hi som, si hagués d’escollir un jugador per començar a muntar un equip, seria ell. Tampoc no és una opinió que hagués estat gaire discutida fa tres mesos, però el futbol va ràpid, i la seva trajectòria en el Real Madrid no està sent la del millor del planeta, és clar. I és que l’atacant de 25 anys s’ha empetitit des que és en el conjunt blanc. Era inimaginable que a un jugador de la seva personalitat, que ha arrasat a tot arreu, li passés una cosa així. Va trencar amb tot en el Mònaco quan va debutar-hi amb 17 anys; després en el PSG, en el qual va aterrar amb 18 anys per 180 milions d’euros, va seguir creixent i impactant, sense pesar-li res, i, també, amb la selecció francesa ha estat clau amb èxits com ara el mundial del 2018 i la Nations League del 2021, sense oblidar el darrer mundial, el 2022, en què va fer un hat-trick en la final que va guanyar l’Argentina. Però en el Real Madrid no acaba de trobar-s’hi. Tots som humans. Res més explicatiu que el penal de l’altre dia en el Real Madrid- Getafe, que va xutar Bellingham, en comptes d’ell, tot un especialista, després de fallar-ne un tres dies abans al feu del Liverpool. No és l’Mbappé de sempre, letal amb espais i sense i extremadament determinat i determinant. Malgrat tot, ha fet 10 gols aquest curs, en 19 partits. Criticadíssim a la capital estatal, crec que està sent víctima del problema de joc col·lectiu del conjunt blanc, que no rutlla, i tot plegat li ha fet minvar la confiança. No coincideixo, com es diu molt també, que sigui un tema de posició, perquè tant a l’esquerra com al centre de l’atac ha rendit sempre. El que sí que tinc clar és que aquest mal moment de joc que passa no s’allargarà gaire.