L’any s’adorm arraulit en un desembre fred però lluminós, curull d’àpats, torrons i cava. Solc arribar tan exhaust a aquestes èpoques que no tinc ni esma de valorar els dies ni d’omplir-me de reptes tan il·lusionadors com efímers per a un nou any que s’albira. Per això, avui que estic més derrotat que mai per unes nits infantils entretingudes i desesperants, i sense estrenar la temporada de bufanda (embolcall confortable contra la solitud), m’abelleix estar receptiu a la memòria per començar a cultivar els records del 2024, no fos cas que les presses del raïm bloquegessin els moments que han marcat un any esportiu farcit d’emoció.

Tots tenim les nostres competicions particulars i, segons la inspiració del moment vital en el qual estem immersos, les vivim més intensament o hi passem de puntetes. El 2024 ens ha deixat esdeveniments globals únics, com els Jocs Olímpics, l’Eurocopa o l’aura sempre màgica que envolta la copa d’Àfrica, condimentada per situacions rocambolesques, com la història tràgica i gloriosa de la Costa d’Ivori, d’indigna amfitriona a miraculosament triomfadora d’un torneig fascinant. Pels gironins, aquest 2024 ha sigut un any especial, històric. Tenim la immensa fortuna que hem viscut fites inimaginables. No serà fàcil escollir només un moment que ens acompanyi quan necessitem consol. Per sort, encara tenim uns dies per rumiar quin va ser el segon etern en què se’ns va posar la pell de gallina, embriagats d’emoció.