El gol es paga car i el mer­cat ens ho con­firma. Després de mar­car tretze gols amb el Girona, la Lazio va pagar quinze mili­ons al City Grup per Taty Cas­te­lla­nos. L’any següent la Roma va desem­but­xa­car 35 mili­ons pels 24 gols i les vuit pas­sa­des de gol de Dovbyk. Aquest any el Girona ha fir­mat Miovski (catorze gols i dues assistències en lliga amb l’Aber­deen) per 7,8 mili­ons i Abel pro­ce­dent del Braga per 8,5 mili­ons d’euros més Gabri (sis gols i dues assistències en lliga). En quinze jor­na­des han fet dos gols cadas­cun, si fem una pro­jecció, i si seguei­xen a aquest ritme, al final de la tem­po­rada hau­ran mar­cat qua­tre gols i hau­ran donat dues assistències entre tots dos. Seria una renda ben pobra i en aquest cas sí que el gol ens hau­ria cos­tat car de veri­tat.

Però no són els mals números el que més em pre­o­cupa dels dos davan­ters, sinó les sen­sa­ci­ons al camp. Des­con­nec­tats, no par­ti­ci­pen en el joc (Miovski intervé dis­set vega­des per par­tit i Abel només nou), no des­car­re­guen pilo­tes, no fan el ter­cer home, no ocu­pen espais de rema­tada, no es per­fi­len bé en la pressió... i el pit­jor de tot és que estan abso­lu­ta­ment des­con­nec­tats de la grada. La falta d’encert es pot recu­pe­rar, però aquesta abúlia em costa de veure com es pot solu­ci­o­nar.

Miovski i Abel s’han de con­nec­tar i han d’aga­far pro­ta­go­nisme, si no hau­rem de con­fiar en Dan­juma i en la intuïció als minuts finals del gran Stu­ani. No crec que vin­gui cap gole­ja­dor al gener. Qui en té un no el deixa a mitja tem­po­rada. El gol es paga car.