Opinió

Esperit guanyador

Amb el permís de Cindy Lima, m’apro­pio d’una afir­mació que va expres­sar en la retrans­missió del València-Uni d’aquest cap de set­mana i en què sen­ten­ci­ava que l’equip gironí mos­tra un espe­rit gua­nya­dor com feia anys que no se li ensu­mava. I és total­ment cert. La trans­for­mació, en aquest sen­tit, és radi­cal­ment superba. Veu­rem a final d’any quin balanç aca­bem fent pel que fa a èxits espor­tius. Però el que serà indis­cu­ti­ble, si es manté aquesta línia, és que l’equip com­pe­teix al màxim nivell, amb una fam insa­ci­a­ble del començament fins al final. Amb més o menys encert, la pre­dis­po­sició de les juga­do­res és excel·lent en clau indi­vi­dual i col·lec­tiva, mos­trant una gran capa­ci­tat per suplir les man­can­ces pun­tu­als amb altres recur­sos, sense gaire dependència de l’estat de gràcia d’una o altra. Perquè és evi­dent que l’Uni rut­lla molt millor si Chloe Bibby té la metra­lleta tira­dora afi­nada, si Vio­nise Pierre-Louis exer­ceix de domi­na­dora sota la cis­te­lla, si Klara Lund­quist trenca la defensa amb les seves ful­mi­nants entra­des a cis­te­lla, si Boris­lava Hris­tova té el canell endo­llat... Però la gran vir­tut d’aquesta plan­ti­lla és l’ampli ven­tall de recur­sos ofen­sius i defen­sius que té per triar i que, a més, fun­ci­o­nen quasi com vasos comu­ni­cants. Així, quan baixa el nivell per una banda, sobre­sur­ten les poten­ci­a­li­tats per una altra.

Aquest espe­rit gua­nya­dor que es res­pira incre­menta la con­fiança de les juga­do­res en clau indi­vi­dual. O és la con­fiança indi­vi­dual el que ali­menta l’espe­rit gua­nya­dor col·lec­tiu. Això és com aquell qui intenta acla­rir si va ser pri­mer l’ou o la gallina. A la pràctica, però, com­porta que una juga­dora pugui pas­sar per diver­ses fases en un mateix par­tit, anant de menys a més. Quants par­tits hem vist en què Bibby, la gran referència ofen­siva i que està fent una tem­po­rada espec­ta­cu­lar, arrenca els pri­mers minuts del matx amb el mar­ca­dor per­so­nal a zero –bé sigui perquè el rival ha fet un bon scou­ting, bé sigui perquè també és mor­tal i pot tenir mals dies– i acaba amb unes xifres de dos dígits en ano­tació? I aquí hi influ­ei­xen dos aspec­tes: el pri­mer, la con­fiança que dipo­sita l’entre­na­dor en algu­nes peces clau de la plan­ti­lla, donant minuts fins i tot quan les coses sem­bla que no rut­llen, i, el segon, l’acti­tud de la juga­dora, que, mal­grat no excel·lir en l’aspecte ofen­siu, con­ti­nua abo­cant esforços en altres aspec­tes del joc i això l’ajuda a man­te­nir la con­cen­tració i la paciència necessàries, que li per­me­ten, en un moment o altre, fer que es giri la truita. I aquesta for­ta­lesa men­tal dota el col·lec­tiu d’un mera­vellós espe­rit gua­nya­dor. I res­pi­rar aquest ambi­ent també insu­fla con­fiança a la juga­dora indi­vi­du­al­ment. Un mera­vellós cer­cle viciós que, quan s’acon­se­gueix tan­car, sol ser com­pli­cat de tren­car. En canvi, a la inversa, quan s’entra en una dinàmica de dub­tes i desànim, el camí se sol fer molt cos­te­rut.

Demà, l’Uni afronta el pri­mer par­tit cab­dal de la tem­po­rada. La tor­nada del pri­mer play-off de l’Euro­cup con­tra el Cam­po­basso. Després d’una victòria èpica a la pista de les ita­li­a­nes, l’Uni defensa un avan­tatge de només dos punts con­tra un rival que li juga de tu a tu. El fac­tor Fon­ta­jau és evi­dent que serà deci­siu, però la tasca no és gens fàcil. O tot o res. I de l’única cosa que avui es pot estar segur és que l’equip gironí man­tindrà la lluita fins al final. Pel resul­tat, no es pot asse­ve­rar que l’aposta és indis­cu­ti­ble­ment gua­nya­dora. Per l’acti­tud, una s’hi pot jugar tres pèsols amb els ulls clucs. I tants com facin falta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.