El barcelonisme perd un altre fill predilecte de la seva història i Johan recupera un amic al cel. La mort d’Hugo Alejandro Sotil Yerén representa l’adeu d’un bocí de l’escut. Potser no tots els culers recordaran que Jeffren va marcar el cinquè gol en el 5-0 del Barça al Madrid en el clàssic del 2010, però segur que ningú ha oblidat que Sotil va marcar el cinquè gol en el 0-5 del Barça al Bernabéu la temporada 1973/74. El futbol és per als romàntics. Hi ha jugadors lligats a un gol i a un partit. Sotil n’és un. També és un jugador lligat a una frase. La seva mítica frase “Mamita, campeonamos!”, quan va trucar a la seva mare des de l’habitació de l’hotel que compartia amb Quique Costas després que el Barça guanyés la lliga a El Molinón, forma part de la història del Barça. Sotil va ser un dels herois de la primera lliga de Cruyff, protagonista en aquell mític 0-5 al camp del Madrid i un dels noms més estimats pels culers en les tres temporades que va vestir de blaugrana. En el futbol modern sempre tenim molta pressa per enderrocar trons, retirar corones i buscar nous regnats. No hi ha espai per a l’amor etern. Tot és fugaç. Sotil, en canvi, va aconseguir enamorar el barcelonisme de forma perpètua amb un gol, una frase i una lliga. Abans el futbol era menys mediàtic però era més sincer. El seu desig, com està publicat, era que se l’enterrés amb la samarreta del Barça i la samarreta de la seva selecció. Ell també era un romàntic. 70 partits amb el Barça i 19 gols en tres temporades. Del Perú al cel.