Davant situacions de gran estrès, ansietat i pressió, el cortisol s’enfila, el ritme cardíac i la respiració s’acceleren i els músculs es tensen. I és sabut que una musculatura tensionada és l’avantsala de la lesió. Però és important diferenciar capítols puntuals d’estrès (sans), intrínsecs a la pràctica de l’esport d’elit, com pugui ser afrontar una tanda de penals, una final, la lluita per un títol o una medalla, del desgast emocional que poden generar imponderables com el cas Olmo. Per a molts el cas Olmo és una carpeta que va quedar tancada el 14 de gener després de la compareixença de Laporta i que es reobrirà com a molt tard d’aquí a tres mesos quan s’esgotin els tempos de l’indult de la cautelaríssima, però per al gran damnificat, el futbolista, la carpeta continua oberta de bat a bat perquè tot l’estrès que li va generar tota aquella situació ha acabat trobant una fuga fisiològica. Les seqüeles van arribar diumenge en forma de comunicat mèdic. Olmo té una sobrecàrrega al soli de la cama dreta. Res de greu. Però parlem d’una sobrecàrrega perfectament relacionable amb tota l’angoixa viscuda. L’esport d’elit posa els músculs al límit i l’última cosa que necessita un esportista és patir un estrès afegit extraesportiu que carregui més la seva musculatura i la danyi. Lesionar-se pot ser inherent al joc o fruit d’un col·lapse mental. La llicència d’Olmo ja és activa però ara ell és qui ha de sanar ferides internes. De moment ahir ja es va perdre el Benfica-Barça. És el moment de les carícies a Dani Olmo.