La meva pri­mera columna a L’Espor­tiu la vaig dedi­car al 10, i avui, després de més de noranta arti­cles, hi torno. En aquell pri­mer par­lava de Borja, que aca­bava d’here­tar el número i la res­pon­sa­bi­li­tat que repre­senta la seva ico­no­gra­fia.

Ni Borja ni tan sols Messi el van rebre d’entrada, segu­ra­ment perquè quan el por­tes a l’esquena s’espera de tu ser dife­ren­cial. Míchel en roda de premsa ja va aler­tar que la càrrega icònica del número afe­gia una pressió inne­cessària a Aspri­lla, una pressió que se suma al preu del seu traspàs i a l’ombra allar­gada de Savio. De Savinho, només n’hi ha un, i de Yáser, estic segur que també.

Ara hem d’espe­rar que el ritme de pilota millori, que gua­nyem regu­la­ri­tat, que s’aca­bin les lesi­ons, que con­necti amb els com­panys i que les dia­go­nals de fora a dins con­duint li per­me­tin fil­trar pas­sa­des i aca­bar-les amb el bon xut que té. També li hau­rem de dema­nar que s’atre­veixi a enca­rar el late­ral i a arri­bar a la línia de fons.

Tot i aquest inici una mica dubi­ta­tiu, els pro­ble­mes al tur­mell i el llen­guatge cor­po­ral ple de tensió que li veig quan entra a jugar, tinc la con­fiança que aca­barà explo­tant i que veu­rem aviat el juga­dor espe­cial que intuïm en alguns detalls. Aquest any tot és nou i no només ell car­rega amb galons que pot­ser li van massa grans. Ha de fer un pas enda­vant i merèixer els mèrits d’aquest 10, un dor­sal que encara que aquest any no el lluís a l’esquena, estic segur que l’here­ta­ria tard o hora.