Només Araujo sap què vol fer amb el seu futur futbolístic. És clar que està rumiant deixar el Barça ara mateix. Just després de guanyar la supercopa va quedar palès, quan passejant-se amb el trofeu per l’estadi King Abdullah de Jidda, les imatges televisives van captar una conversa que va tenir amb Lewandowski en què l’ariet polonès li va dir: “T’has de quedar.” La seva renovació –el contracte expira el 2026– s’ha encallat i té ofertes per marxar ara mateix. No sé què li passa pel cap, tampoc crec que una decisió així es prengui per un rampell, però sí que se’m fa difícil d’entendre que un futbolista que ja és capità als 25 anys d’un club com el Barça i que és un dels més valorats per l’afició, es plantegi una sortida immediata. La veritat la saben ell, els seus representants i el club. “Encara hi ha marge per trobar una solució”, va afirmar ahir Laporta. El que sí que tinc clar és que tant Araujo com el Barça tenen a perdre si separen els seus camins. I és que el charrúa ho té tot per triomfar de blaugrana, per condicions i ascendència; és un dels millors centrals del planeta, avesat i preparat per jugar en un model de joc tan particular com és el que utilitza Flick i és un líder en un vestidor joveníssim, a més de ser algú arrelat a l’entitat en la qual va aterrar l’any 2018 des de l’Uruguai per militar en el filial. I al club, per molt que rebi una gran quantitat diners, no li serà senzill trobar un defensa del seu nivell. Penso que l’equip, en creixement, no es pot permetre quedar-se sense un dels seus jugadors més diferencials. A més, que amb la lesió d’Iñigo Martínez, que estarà un mes fora dels terrenys de joc, el necessita. Flick gairebé no té més centrals: Koundé i Eric García els contempla en altres demarcacions –el francès de lateral dret i el català de pivot defensiu– i Christensen encara no té l’alta mèdica, i ben segur que necessitarà un procés per tornar en plenitud. Així, l’adeu d’Araujo em sembla una mala idea.