Hi ha coses que fa molt de temps que funcionen de la mateixa manera. Algunes tindria sentit canviar-les, però altres segurament si porten tant de temps és per alguna cosa. La majoria dels esports que practiquem o veiem, començant pel futbol, es van inventar fa no gaire més de cent anys. En canvi n’hi ha d’altres que porten segles, com els escacs. Algú dirà que els escacs no són un esport perquè no hi ha activitat física, però tothom que hagi estat concentrat intensament i amb tensió sap que el cansament pot ser igual o superior al que es té fent esport movent el cos.

Però hi ha qui vol reinventar la roda, és a dir modificar les regles més que centenàries dels escacs, i és ni més ni menys que el millor jugador d’escacs del món des del 2010, el noruec Magnus Carlsen. Normalment, el que guanya amb unes regles no té gaire ganes de canviar-les, com ho demostra el fet que els partits polítics que guanyen amb un sistema electoral normalment no volen canviar el sistema que els ha fet guanyar.

Però Carlsen, com abans alguns altres, creu que els escacs s’han de renovar. Que actualment les primeres deu, vint o trenta jugades els jugadors ja les fan de memòria, moviments mecànics a partir de les obertures que han estudiat. I que la partida real, les jugades que raonen i decideixen els jugadors, cada vegada arriben més tard. Per això, juntament amb un multimilionari mecenes alemany, aquest any 2025 ha organitzat un altre campionat mundial d’escacs anomenat Freestyle Chess, que es podria traduir per alguna cosa semblant a “escacs d’estil lliure”. Per a alguns és una heretgia i per a altres és millorar el que és avorrit i previsible i fer-ho més entretingut i divertit. Que pesi més la creativitat que no pas l’estudi tediós.

El canvi més determinant és que la posició de les peces majors (totes menys els peons) se sortejarà tot just 10 minuts abans de començar i tots dos jugadors tindran la mateixa. Tot i això, el rei haurà de seguir estant entre les dues torres, per poder enrocar-se. Per tant ja no serveix de res estudiar les obertures, sinó que cal pensar-hi al moment. El que sí que continua igual són els moviments que pot fer cada figura i que per guanyar cal tombar el rei. Un altre canvi és que els jugadors porten un pulsòmetre i els espectadors poden veure les pulsacions de cada jugador, i per tant constatar quan s’alteren i intentar deduir el perquè. Potser li augmenten les pulsacions perquè està patint o potser perquè està a punt de fer un moviment guanyador.

Això de canviar les regles establertes fa molts anys pot ser intentar reinventar la roda, però la majoria d’esports ho van fent. En el futbol fa dècades no hi havia tanda de penals ni era possible substituir jugadors ni tan sols per lesió, i ara cada cop es poden fer més canvis. També ha anat canviant el que es consideren mans. En el cas dels escacs, els canvis serien més profunds i per tant es pot pensar que seria tan diferent que gairebé seria un altre esport que guanyarien un altre tipus de persones, però no. Ja s’ha fet algun campionat i ha guanyat el mateix Carlsen.

La idea de sortejar la posició de les peces dels escacs abans de començar no és nova: un dels seus màxims defensors va ser el geni boig Bobby Fischer, campió mundial als anys setanta fins que, com Carlsen, va deixar de participar-hi. Fisher va morir exiliat a Islàndia als 64 anys després d’haver viscut algunes èpoques lluminoses i altres de fosques, com blanques i negres són les 64 caselles del tauler d’escacs.