No sé si a vostès els passa com a un ser­vi­dor que, en sen­tir a par­lar d’un glo­bus sonda, li ve la imatge d’un mont­gol­fier enfi­lant-se enlaire. En tot cas, a l’època de les fake news, és enten­dri­dor que encara s’ano­meni amb una imatge de la nos­tra tra­dició del fet de dei­xar anar la notícia d’una acció hipotètica per cop­sar-ne les con­seqüències. Posats a jugar, si els spin doc­tors de les ins­ti­tu­ci­ons que ens ensi­nis­tren no en tenen encara el dret en exclu­siva (i una mica per ense­nyar-los les dents rose­ga­do­res dels coni­llets d’Índies), els pro­poso que els gua­nyem la par­tida superant-los per gole­jada.

Man­cats de la visió pre­clara de Jules Verne, que a Cinc set­ma­nes en glo­bus ja va pre­veure l’encon­gi­ment del món amb la capa­ci­tat de sobre­vo­lar-lo –i que demos­tra­ria tan sols 8 anys després, el 1871, amb La volta al món en 80 dies, una altra novel·la impres­cin­di­ble per enten­dre l’aven­tura de la glo­ba­lit­zació de la tra­gina senyo­rial–, i sot­me­sos a la idea moderna que tocar de peus a terra vol dir acce­dir al món a través d’una pan­ta­lla, l’anunci que el Fut­bol Club Bar­ce­lona podria orga­nit­zar el par­tit de la 35a jor­nada de La Liga con­tra el Real Madrid fora de les fron­te­res espa­nyo­les hau­ria de comp­tar amb una adhesió exi­gent, sense fis­su­res, entu­si­asta.

El punt de par­tida és el camp del Barça. Estant en obres, no sem­bla pas que el cap de set­mana del 10 i l’11 de maig, que és quan l’enfron­ta­ment hau­ria de dis­pu­tar-se, esti­gui llest. Tam­poc no sem­bla que adap­tar-lo de pressa i cor­rents amb una capa de gespa de posar i treure sigui una opció ren­di­ble. L’única pega, veure’s por­ter davant d’un penal o astro­nauta abans que tones i tones i tones de líquids i gasos infla­ma­bles no li escla­tin a sota abans d’enlai­rar-se. La nota del club així que ha cor­re­gut el rumor que l’estada a l’Estadi Olímpic Lluís Com­panys de Montjuïc podria allar­gar-se per incom­pa­rei­xença dels Rollings Sto­nes, que el tenien llo­gat per aquells dies, situa els ges­tors en la mateixa tes­si­tura que ha fet tirar enrere l’auto­ri­tat del país unes quan­tes vega­des (el con­cert econòmic del 1980, la decla­ració del 2017...).

La neces­si­tat, monetària: sem­bla que un par­tit així, tal com està, pot fer entrar a la caixa bar­ce­lo­nista entre 9 i 10 mili­ons d’euros, depe­nent de la font con­sul­tada. I vist el pano­rama de la tre­so­re­ria blau­grana, no fa pas la impressió que s’hagi de menys­te­nir, la uti­li­tat d’aquest llas­tre.

El clima és pro­pici. La Liga ja el volia a Miami, si ho recor­den, un par­tit estel·lar de la com­pe­tició que ges­ti­ona com qui ven una atracció de fires: l’octu­bre pas­sat, l’ínclit pre­si­dent del negoci fut­bolístic prou que insis­tia, a dur el par­tit del Barça con­tra l’Atlético de Madrid a la ciu­tat de Flo­rida, i ves a saber si no s’hi hau­ria dis­pu­tat si no hagués estat pel des­as­tre de la DANA. No és estrany, doncs, que dilluns pas­sat mateix, el senyor Tebas hi posés ben bona cara, a expor­tar el clásico.

La geo­política el situa en un moment exacte. Les coor­de­na­des asse­nya­len que en el radi del camp més lluny on el Barça ha d’anar a jugar en la com­pe­tició que en diuen domèstica, que és l’estadi Gran Canària, hi ha tots els d’Europa, inclo­ent-hi Istan­bul, Esto­colm, Oslo, Ber­gen, el Naci­o­nal de Madeira, els del Mar­roc, Algèria, Líbia i Creta. Por­tes a tru­car, per tant, sem­bla­ria que no en fal­ten.

Pel que fa a l’afició, no fem riure: si temps ha, el soci murri de car­net de tota la vida ja es pagava l’abo­na­ment de tem­po­rada amb la revenda de l’entrada del dia del Madrid, ara, que fins i tot les nor­mes de la Lliga obli­guen els clubs a situar-la abans d’enlloc a la gra­de­ria cen­tral perquè surti plena en pan­ta­lla, de què no pot ser capaç per treure’s del damunt el paper de com­parsa del negoci d’un altre?

I pel que fa al sig­ni­fi­cat, apun­tar el mis­satge que el Barça se’n pot anar si li rota és com enviar un míssil i obser­var el glo­bus com explota.