Més enllà de l’exhibició futbolística davant l’etern rival, la fotografia dels 15 jugadors del planter amb el trofeu s’ha convertit en la imatge més icònica de la victòria del Barça a la supercopa disputada a Jidda. Aquesta localitat de l’Aràbia Saudita, principal via d’accés a La Meca, la ciutat santa de l’islam on va néixer el profeta Mahoma, també ha estat la porta que ha posat de manifest als ulls del món el talent de la Masia. Si per a molts culers, com l’enyorat Manuel Vázquez Montalbán, el barcelonisme pot ser considerat una religió laica, la Masia hauria de ser venerada com un dels seus santuaris. Aquest centre de formació ha estat el bressol dels enviats que han proclamat i defensat arreu el credo futbolístic culer mostrant la seva autenticitat amb triomfs que han incrementat el nombre de fidels. Entre ells, un Lamine Yamal que, tot i viure a Catalunya, s’hi va traslladar per créixer en un entorn més controlat.

Com passa amb totes les creences, la religió barcelonista també té períodes de crisi en què els mals resultats generen dubtes sobre la veracitat d’allò revelat. Aleshores cal tenir paciència, perseverar en l’acompliment dels manaments rebuts i refermar la fe en la Masia. Perquè, tard o d’hora, tornarà a sorgir una nova fornada de futbolistes que confirmaran, un cop més, el fonament de la nostra esperança. En aquest sentit, fora bo que, en un futur, el club inclogués la visita a aquesta residència dins del Tour pel museu i l’estadi. Un lloc emblemàtic on els devots culers de tot el planeta haurien de peregrinar almenys un cop a la vida.