Segurament el Barça tampoc seria el club més indicat per alçar la veu en contra del col·lectiu arbitral, però com a mínim sempre té un argument que es pot considerar de pes per posar sobre la taula, i és que el seu màxim rival, el Madrid, encara es pot queixar menys. Per això em sembla una broma de mal gust la guerra que ha iniciat Florentino Pérez contra els àrbitres i la mateixa federació espanyola. És un rampell de nen mimat, només a l’abast d’un club acostumat a tenir-ho tot i a moure tots aquells que participen de l’espectacle del futbol com si fossin les seves marionetes. Això és i ha estat sempre el Madrid. L’únic club que es pot creure perjudicat premeditadament quan és el líder de la lliga amb un avantatge relativament important després d’haver estat fins ara l’equip dels de dalt que més s’han beneficiat de les expulsions dels rivals i d’haver vist com li xiulaven deu penals a favor i cap en contra. Deu a zero! Que era vermella a Carlos Romero, sí, és clar. Però d’errors grollers dels àrbitres i el VAR n’hi ha un fart, i aquest n’és un més. Parlar d’escàndol mundial, de l’error més greu de la història i no sé pas de quines bajanades més és no tenir vergonya, i em sembla una posició que només pot defensar aquell que realment s’ha convertit en un titella del president del Madrid, qui si no en té prou amb tots els tractes de favor que té el seu club en l’àmbit esportiu i polític és perquè el seu narcisisme no té comparació possible.