Segu­ra­ment el Barça tam­poc seria el club més indi­cat per alçar la veu en con­tra del col·lec­tiu arbi­tral, però com a mínim sem­pre té un argu­ment que es pot con­si­de­rar de pes per posar sobre la taula, i és que el seu màxim rival, el Madrid, encara es pot quei­xar menys. Per això em sem­bla una broma de mal gust la guerra que ha ini­ciat Flo­ren­tino Pérez con­tra els àrbi­tres i la mateixa fede­ració espa­nyola. És un ram­pell de nen mimat, només a l’abast d’un club acos­tu­mat a tenir-ho tot i a moure tots aquells que par­ti­ci­pen de l’espec­ta­cle del fut­bol com si fos­sin les seves mari­o­ne­tes. Això és i ha estat sem­pre el Madrid. L’únic club que es pot creure per­ju­di­cat pre­me­di­ta­da­ment quan és el líder de la lliga amb un avan­tatge rela­ti­va­ment impor­tant després d’haver estat fins ara l’equip dels de dalt que més s’han bene­fi­ciat de les expul­si­ons dels rivals i d’haver vist com li xiu­la­ven deu penals a favor i cap en con­tra. Deu a zero! Que era ver­me­lla a Car­los Romero, sí, és clar. Però d’errors gro­llers dels àrbi­tres i el VAR n’hi ha un fart, i aquest n’és un més. Par­lar d’escàndol mun­dial, de l’error més greu de la història i no sé pas de qui­nes baja­na­des més és no tenir ver­go­nya, i em sem­bla una posició que només pot defen­sar aquell que real­ment s’ha con­ver­tit en un tite­lla del pre­si­dent del Madrid, qui si no en té prou amb tots els trac­tes de favor que té el seu club en l’àmbit espor­tiu i polític és perquè el seu nar­ci­sisme no té com­pa­ració pos­si­ble.