Els Jocs Olímpics que es van cele­brar a Múnic el 1972 han pas­sat a la història per les pro­e­ses de Mark Spitz, que va acon­se­guir set meda­lles d’or en les pro­ves de natació. Però, per damunt de tot, per la tragèdia que es va viure a la vila olímpica entre el 5 i 6 de setem­bre, quan un esca­mot palestí de l’orga­nit­zació Setem­bre Negre va pren­dre com a hos­tat­ges onze inte­grants de l’equip de lluita d’Israel. Els ter­ro­ris­tes, ves­tits amb roba d’esport i por­tant gra­na­des i pis­to­les a les bos­ses, van acon­se­guir sal­tar la tanca de la vila olímpica i entrar en un dels apar­ta­ments de l’equip isra­elià de lluita. L’entre­na­dor dels llui­ta­dors i un aixe­ca­dor de pesos van morir en els enfron­ta­ments amb els ata­cants, que van acon­se­guir rete­nir nou ostat­ges. Hores després, van llançar un full en què exi­gien l’alli­be­ra­ment de 234 mili­tants pales­tins pre­sos a Israel i dels mem­bres del grup armat ale­many Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF), Andreas Baa­der i Ulrike Mein­hof, empre­so­nats a l’Ale­ma­nya Fede­ral. El ter­mini s’aca­bava al mig­dia, però es va allar­gar fins a les cinc de la tarda.

Les nego­ci­a­ci­ons amb els segres­ta­dors van resul­tar inútils. El govern de Bavi­era els va ofe­rir una quan­ti­tat de diners “il·limi­tada”; i també un inter­canvi d’ostat­ges ale­manys. Després de diver­ses hores de tensió, els segres­ta­dors van accep­tar un avió per fugir a Egipte. En rea­li­tat, es trac­tava d’un parany per inten­tar una ope­ració de res­cat a l’aeròdrom mili­tar de Fürsten­feld­bruck; però va aca­bar mala­ment. Anys després, quan es van fer públics els arxius del cas, es va conèixer que ni els franc­ti­ra­dors que havien par­ti­ci­pat en l’ope­ra­tiu eren d’elit ni tam­poc havien dis­po­sat dels mit­jans neces­sa­ris per dis­pa­rar en la fos­cor. En un pri­mer moment, però, l’agència Reu­ters va infor­mar que l’ope­ració havia estat un èxit; i fins i tot va difon­dre les decla­ra­ci­ons del por­ta­veu del govern de Bavi­era en què expres­sava la satis­facció per “l’èxit de l’acció poli­cial”. La notícia va arri­bar a Israel i el govern va tras­lla­dar-la als fami­li­ars. La rea­li­tat, però, és que l’ope­ració havia estat un fracàs abso­lut: van morir onze atle­tes isra­e­li­ans, els cinc mili­tants pales­tins i un poli­cia ale­many.

En un pri­mer moment, la com­pe­tició espor­tiva va con­ti­nuar com si res, mal­grat la tensió que es vivia a la vila olímpica, i fins i tot un espor­tista d’Israel va pren­dre part a les rega­tes de vela. Final­ment, el COI va clau­di­car i es va sus­pen­dre la com­pe­tició. L’endemà, quan es va conèixer el tràgic desen­llaç del segrest, es va dur a terme una cerimònia de con­dol a l’estadi olímpic, en què van par­ti­ci­par 3.000 espor­tis­tes i uns 80.000 espec­ta­dors. Durant l’acte, el pre­si­dent del COI, Avery Brun­dage, va voler des­ta­car la força del movi­ment olímpic: “El nos­tre únic poder és el d’un gran ideal. Estic segur que l’opinió pública estarà d’acord amb mi que no podem tole­rar que un gra­pat de ter­ro­ris­tes des­tru­eixi aquest nucli de coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal i de bona volun­tat que cons­ti­tu­eix el movi­ment olímpic.” Sor­pre­nent­ment, Brun­dage no va fer cap esment a les vícti­mes, una acti­tud que va indig­nar molta gent. L’endemà, els Jocs van con­ti­nuar amb nor­ma­li­tat. Només es van man­te­nir les ban­de­res a mig pal; lle­vat de les dels països àrabs, que inter­pre­ta­ven aquest gest com una humi­li­ació a Israel. Algu­nes dele­ga­ci­ons, però, van aban­do­nar Múnic.

La tragèdia va can­viar per sem­pre més l’olim­pisme. El peri­o­dista Char­les Bietry, que va tenir el trist pri­vi­legi de donar l’exclu­siva del desen­llaç del segrest a través de l’agència de notícies France Press, va dei­xar escrit: “El món de l’esport vivia en un núvol i el món dels Jocs Olímpics, en el seu propi pla­neta. Només vivia d’ale­gries, de meda­lles, de llàgri­mes i d’èxits. Hi havia la treva antiga i es pen­sava que estava recer de qual­se­vol agressió exte­rior.” Aque­lla tragèdia va mar­car per sem­pre més l’olim­pisme, que aca­ba­ria asso­ciat als amplis des­ple­ga­ments poli­ci­als.