Fa just un any, el govern de la comunitat de Madrid reconeixia, en una resposta parlamentària arran d’una sol·licitud d’informació feta per Más Madrid, que no tenia cap informe d’impacte socioeconòmic, laboral o mediambiental que donés suport a l’arribada de la fórmula 1. Cap dada que avalés les xifres facilitades per Isabel Díaz Ayuso, que setmanes enrere havia fet la presentació oficial del gran premi al costat de Stefano Domenicali. I no s’hi posava pas per poc, naturalment: “El Gran Premi d’Espanya neix amb l’ambició de convertir-se en el millor, i ens hi bolcarem perquè els espanyols se’n sentin molt orgullosos.”

Un any després, ja hi comença a haver algun informe. Ara sí. Però no són precisament avals a la idea de Díaz Ayuso i companyia. Tampoc poden al·legar que siguin informes d’algú aliè que els vol mal, perquè són directament seus, d’organismes de la comunidad. Calculen que habilitar el circuit afectaria uns 700 arbres, amb més de 25 espècies diferents i alguns dels quals plantats fa gairebé quatre dècades. I com que la protecció de l’arbrat és (o hauria de ser) un principi general de totes les actuacions i els arbres més veterans no són trasplantables, tenen un problema. No pas l’únic. La contaminació acústica és un altre element que sense cap expertesa ja podíem intuir que seria un obstacle, i els informes ho comencen a corroborar. L’últim estudi veu com a solució que l’Ajuntament suspengui la normativa que limita els nivells de qualitat acústica. Si no, el circuit s’hauria de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària, que faria endarrerir –com a mínim– el projecte. Aquest últim informe s’afegeix a un d’anterior de l’empresa encarregada de dissenyar el circuit que alertava que el soroll seria un malson per als veïns més propers i que faria falta canviar la normativa municipal.

Arribats a aquest punt, ens podríem preguntar si té sentit aquest invent. Però els primers que s’ho haurien de preguntar són els madrilenys. Com farien bé de demanar a Ayuso d’on treia els càlculs per afirmar, en la presentació de fa més d’un any, que l’F-1 generaria a Madrid “més de 450 milions d’euros cada any” i “10.000 llocs de treball directe, més tots els indirectes”. O què hi ha al darrere de la promesa d’un gran premi sense cost de diner públic. I tantes altres coses, que s’haurien de preguntar.

Podríem concloure que ja s’ho faran. Però tampoc seria ben bé això. Com en tants altres contextos, Madrid ens volia passar pel damunt i prendre’ns l’F-1, que té en el Circuit de Barcelona-Catalunya una de les proves més reconegudes, amb tradició, solvència en la gestió i aval unànime dels pilots. La crida madrilenya amenaçava Montmeló, amb contracte fins al 2026. Seria d’il·lusos pensar que el promotor del circ no es mou pel negoci. I segur que promeses com les que li fa Ayuso li són llamineres. Aquí no competirem si és a partir d’inflar la inversió promesa i superar la que pugui oferir Madrid –tampoc no hauria de ser el camí–, però la història, l’èxit i la consolidació haurien de tenir prou pes perquè no tot ho marquin només els diners promesos. Il·lús? Potser sí.

L’escenari ideal seria garantir la continuïtat de l’F-1 a Catalunya, sense embogir en les xifres, i a partir d’aquí mirar-nos amb tranquil·litat i un punt de curiositat com se’n surten a Madrid. Segur que hi haurà més informes contraris. Però tampoc serà obstacle davant la tossuderia d’Ayuso i tot el seu seguici. O en dubten?