Arbres, soroll i l’F-1 madrilenya

Fa just un any, el govern de la comu­ni­tat de Madrid reco­nei­xia, en una res­posta par­la­mentària arran d’una sol·lici­tud d’infor­mació feta per Más Madrid, que no tenia cap informe d’impacte soci­o­e­conòmic, labo­ral o medi­am­bi­en­tal que donés suport a l’arri­bada de la fórmula 1. Cap dada que avalés les xifres faci­li­ta­des per Isa­bel Díaz Ayuso, que set­ma­nes enrere havia fet la pre­sen­tació ofi­cial del gran premi al cos­tat de Ste­fano Dome­ni­cali. I no s’hi posava pas per poc, natu­ral­ment: “El Gran Premi d’Espa­nya neix amb l’ambició de con­ver­tir-se en el millor, i ens hi bol­ca­rem perquè els espa­nyols se’n sen­tin molt orgu­llo­sos.”

Un any després, ja hi comença a haver algun informe. Ara sí. Però no són pre­ci­sa­ment avals a la idea de Díaz Ayuso i com­pa­nyia. Tam­poc poden al·legar que siguin infor­mes d’algú aliè que els vol mal, perquè són direc­ta­ment seus, d’orga­nis­mes de la comu­ni­dad. Cal­cu­len que habi­li­tar el cir­cuit afec­ta­ria uns 700 arbres, amb més de 25 espècies dife­rents i alguns dels quals plan­tats fa gai­rebé qua­tre dècades. I com que la pro­tecció de l’arbrat és (o hau­ria de ser) un prin­cipi gene­ral de totes les actu­a­ci­ons i els arbres més vete­rans no són tras­plan­ta­bles, tenen un pro­blema. No pas l’únic. La con­ta­mi­nació acústica és un altre ele­ment que sense cap exper­tesa ja podíem intuir que seria un obs­ta­cle, i els infor­mes ho comen­cen a cor­ro­bo­rar. L’últim estudi veu com a solució que l’Ajun­ta­ment sus­pen­gui la nor­ma­tiva que limita els nivells de qua­li­tat acústica. Si no, el cir­cuit s’hau­ria de sot­me­tre a una ava­lu­ació d’impacte ambi­en­tal ordinària, que faria endar­re­rir –com a mínim– el pro­jecte. Aquest últim informe s’afe­geix a un d’ante­rior de l’empresa encar­re­gada de dis­se­nyar el cir­cuit que aler­tava que el soroll seria un mal­son per als veïns més pro­pers i que faria falta can­viar la nor­ma­tiva muni­ci­pal.

Arri­bats a aquest punt, ens podríem pre­gun­tar si té sen­tit aquest invent. Però els pri­mers que s’ho hau­rien de pre­gun­tar són els madri­lenys. Com farien bé de dema­nar a Ayuso d’on treia els càlculs per afir­mar, en la pre­sen­tació de fa més d’un any, que l’F-1 gene­ra­ria a Madrid “més de 450 mili­ons d’euros cada any” i “10.000 llocs de tre­ball directe, més tots els indi­rec­tes”. O què hi ha al dar­rere de la pro­mesa d’un gran premi sense cost de diner públic. I tan­tes altres coses, que s’hau­rien de pre­gun­tar.

Podríem con­cloure que ja s’ho faran. Però tam­poc seria ben bé això. Com en tants altres con­tex­tos, Madrid ens volia pas­sar pel damunt i pren­dre’ns l’F-1, que té en el Cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya una de les pro­ves més reco­ne­gu­des, amb tra­dició, solvència en la gestió i aval unànime dels pilots. La crida madri­le­nya amenaçava Mont­meló, amb con­tracte fins al 2026. Seria d’il·lusos pen­sar que el pro­mo­tor del circ no es mou pel negoci. I segur que pro­me­ses com les que li fa Ayuso li són lla­mi­ne­res. Aquí no com­pe­ti­rem si és a par­tir d’inflar la inversió pro­mesa i superar la que pugui ofe­rir Madrid –tam­poc no hau­ria de ser el camí–, però la història, l’èxit i la con­so­li­dació hau­rien de tenir prou pes perquè no tot ho mar­quin només els diners pro­me­sos. Il·lús? Pot­ser sí.

L’esce­nari ideal seria garan­tir la con­tinuïtat de l’F-1 a Cata­lu­nya, sense embo­gir en les xifres, i a par­tir d’aquí mirar-nos amb tran­quil·litat i un punt de curi­o­si­tat com se’n sur­ten a Madrid. Segur que hi haurà més infor­mes con­tra­ris. Però tam­poc serà obs­ta­cle davant la tos­su­de­ria d’Ayuso i tot el seu seguici. O en dub­ten?