A la vida a vegades podem triar el que fem i quan ho fem, i a vegades no. Ningú tria quan neix i la majoria de gent no tria quan mor. Però entremig més o menys podem escollir fins quan estudiem, quan ens incorporem al mercat laboral i més o menys a què dediquem el temps.

La majoria d’esports no permeten triar el calendari. En el futbol, cal presentar-se a disputar tots els partits de la lliga. I llevat que hi hagi partits d’altres competicions i l’entrenador vulgui fer rotacions, tots els jugadors poden ser titulars en tots els partits.

En el ciclisme, en canvi, la cosa és diferent. Hi ha moltes curses i cap ciclista les pot córrer totes, i encara menys amb possibilitats d’èxit. Els ciclistes (o els directors del seu equip) han de triar i prioritzar. Com diu la dita, l’home de poc seny, molt abasta i poc estreny. No es pot tenir tot. Cal triar, cal escollir, cal apostar. Hi ha poques bales i cal pensar bé quan disparar. I és precisament en aquesta època de l’any, ara que estan fent la pretemporada, quan els ciclistes juntament amb els seus equips decideixen quines curses disputaran i quines no.

La cursa ciclista més important és el Tour de França i la majoria de ciclistes hi volen participar, com a mínim una vegada a la vida. Però també és on van els millors i per tant també és la cursa més difícil de guanyar.

Dels cinc últims Tours, els del 2020 i 2021 els va guanyar l’eslovè Tadej Pogaçar, els del 2022 i 2023 el danès Jonas Vingegard i el 2024 un altre cop Tadej Pogacar. Tot sembla indicar que aquest 2025 hauria de passar-li alguna cosa molt greu a l’eslovè perquè no el torni a guanyar. L’any passat va fer la millor temporada de la història: va guanyar el Giro, el Tour, el mundial i moltes altres curses. Tantes i tan importants que el que va fer en una temporada no ho havia fet ni Eddie Mercx. Tadejç Pogaçar ja es troba entre els tres millors ciclistes de la història i tot fa pensar que la seva carrera i les seves victòries no s’acabaran aquesta temporada ni la que ve. En aquestes circumstàncies, té sentit que Jonas Vingegard només se centri en el Tour de França? O potser podria intentar disputar el Giro d’Itàlia, on com que aquest any no hi va Pogaçar, tindria moltes més possibilitats de guanyar?

L’Enric Mas podria fer una reflexió semblant. El ciclista d’Artà fa anys que es troba entre els millors del món. Ha acabat entre els deu primers del Tour moltes vegades, però mai ha pujat al podi i res fa pensar que ho pugui fer els propers anys. Així doncs, per què no prova de centrar-se en altres curses? Potser si va al Giro i a la Vuelta pot aconseguir resultats molt millors. De moment no sabem si no ho fa perquè no vol o perquè des del seu equip volen que el seu millor ciclista vagi a la cursa més important, encara que pràcticament no tingui cap possibilitat de guanyar-la.

En el futbol no es pot escollir, s’han de disputar tots els partits. Però en el ciclisme sí que pots escollir quines curses disputes. A la vida hi ha partits que no triem, venen quan venen i s’han de disputar. Altres, més o menys els podem triar. Com aquell ciclista que ha d’escollir entre intentar guanyar la cursa més important però amb escasses possibilitats d’èxit o moderar les ambicions i anar a una cursa més petita però tenir possibilitats de guanyar-la, de vegades a la vida també cal escollir bé les batalles perquè no es pot guanyar sempre i a tot arreu.