No diré que Mapi León no va tocar l’entrecuix de Daniela Caracas en el partit que fa uns dies van jugar els equips femenins del Barça i l’Espanyol. Però tampoc diré que ho va fer. Sincerament, no ho sé, i potser em diran que no m’hi veig, cosa que és possible, o fins que no ho vull veure perquè no vull creure que la barcelonista –no només una gran jugadora, sinó un referent de la lluita de les futbolistes pels seus drets en un àmbit tan masclista– ho fes. El cas és que molts i moltes han dit que les imatges són claríssimes i que, certament, mostren com Mapi León va tocar-li a Caracas allò que se’n diu una “part íntima”. Que la va tocar, és cert, però va ser a la cama, com diu León, o a la zona genital? Li va preguntar “¿Tienes picha?”, cosa que seria de molt mal gust, o “¿Qué te pasa?”?

Allò que voldria exposar de nou és que les imatges no són infal·libles: poden enregistrar el que és real, allò que ha passat, però n’ofereixen una reproducció que pot resultar equívoca: això, a banda de les manipulacions que, abans de la IA, se n’han fet. El cas és que a vegades no ho mostren/diuen tot i això fa que, sense acabar-se de veure res, cadascú hi vegi el que hi vol veure. Tanmateix, Mapi León va tocar, sigui on sigui, Daniela Caracas. I que en el seu gest hi ha una agressivitat. Potser només és una impressió, i ja hi era, però no sé si el joc violent, brut, va creixent en el futbol femení a mesura que s’hi fa més atenció. Com si s’embordeís.