Vinícius és un pobre nano amb una visió deformada de la realitat, un esclau del seu ego malmès que treu frustracions personals al camp, o sigui, una joguina a mans de Florentino, que el difamarà quan la vergonya aliena sigui insostenible. Vinícius no ho sap però tan sols serveix per blanquejar aquells que vomiten en privat sobre les causes que defensa amb actitud de pallasso mimat.

D’altra banda, Asencio representa el rostre real d’aquest món que utilitza el pobre Vinícius per rentar-se la cara, la impunitat absoluta davant de qualsevol fet, la mirada arrogant, la supèrbia de qui va amb el cap ben alt perquè considera que no s’ha de fer perdonar, o sigui, aquell tapar la falta des dels mitjans afins perquè aquí el tema no es tracta de lluitar contra el racisme sinó d’utilitzar aquestes causes per silenciar les merdes reals: Asencio és la personificació del Madrid com a club estat.

Per això Asencio simbolitzarà aquesta inviolabilitat que adora una part de Madrid i detesta una bona part de Barcelona, i a més, el seu llenguatge no verbal al camp deixarà Sergio Ramos en un record amable, en una nostàlgia dels dies que la grandesa d’un jugador no era l’argument per tapar imputacions per difondre vídeos sexuals de menors: Asencio és l’essència d’aquest Madrid que acabarà llençant Vinícius quan no el necessiti.