Fa pocs dies es va conèixer que Oscar de Mar­cos pen­jarà les botes al final de la pre­sent tem­po­rada. Amb només 35 anys i encara ren­dint a un nivell super­la­tiu al late­ral dret de l’Ath­le­tic, el club de la seva vida, on s’ha for­mat, cres­cut i madu­rat com a juga­dor i per­sona. Allà on li han incul­cat uns valors únics rela­ci­o­nats amb una soci­e­tat dife­rent en què el sen­tit de per­ti­nença es mani­festa en la seva màxima esplen­dor. El defensa no és un one club man per coses de la vida. O, més ben dit, per haver de bus­car-se la vida en una cessió a l’Alavés amb només 19 anys i convèncer els tècnics del club bilbaí que podia jugar amb el pri­mer equip i suplir una referència com Ira­ola, a qui encara li que­dava corda però veia com la força de la joven­tut pres­si­o­nava de valent. De Mar­cos va acu­mu­lar la jor­nada pas­sada 560 par­tits amb els lle­ons, els matei­xos que Muni­ain, a qui superarà en el millor dels casos el pròxim cap de set­mana, per situar-se com a segon juga­dor amb més par­tits en un dels clubs més impor­tants del fut­bol esta­tal. Quan s’aca­barà la tem­po­rada que­darà a prop de la lle­genda Iri­bar, a qui, conei­xent els valors que trans­met De Mar­cos, s’ha estal­viat de superar, fins i tot, per res­pecte a la ins­ti­tució. El de Laguar­dia acon­se­guirà reti­rar-se del fut­bol i no pas el fut­bol el reti­rarà, qui sap si llui­tant per aixe­car el pri­mer tro­feu con­ti­nen­tal de l’Ath­le­tic per fer cir­cu­lar de nou la Gabarra. El que és segur és que tot­hom par­larà bé de De Mar­cos, pel bon afer al camp i, el més impor­tant, per com tran­sita per la vida fora d’aquest. El millor lle­gat.