Fa pocs dies es va conèixer que Oscar de Marcos penjarà les botes al final de la present temporada. Amb només 35 anys i encara rendint a un nivell superlatiu al lateral dret de l’Athletic, el club de la seva vida, on s’ha format, crescut i madurat com a jugador i persona. Allà on li han inculcat uns valors únics relacionats amb una societat diferent en què el sentit de pertinença es manifesta en la seva màxima esplendor. El defensa no és un one club man per coses de la vida. O, més ben dit, per haver de buscar-se la vida en una cessió a l’Alavés amb només 19 anys i convèncer els tècnics del club bilbaí que podia jugar amb el primer equip i suplir una referència com Iraola, a qui encara li quedava corda però veia com la força de la joventut pressionava de valent. De Marcos va acumular la jornada passada 560 partits amb els lleons, els mateixos que Muniain, a qui superarà en el millor dels casos el pròxim cap de setmana, per situar-se com a segon jugador amb més partits en un dels clubs més importants del futbol estatal. Quan s’acabarà la temporada quedarà a prop de la llegenda Iribar, a qui, coneixent els valors que transmet De Marcos, s’ha estalviat de superar, fins i tot, per respecte a la institució. El de Laguardia aconseguirà retirar-se del futbol i no pas el futbol el retirarà, qui sap si lluitant per aixecar el primer trofeu continental de l’Athletic per fer circular de nou la Gabarra. El que és segur és que tothom parlarà bé de De Marcos, pel bon afer al camp i, el més important, per com transita per la vida fora d’aquest. El millor llegat.