“L’estil del Madrid és guanyar.” Frase contundent que he sentit més d’una vegada i que els serveix per contraposar-se al del joc de possessió més propi del Barça. Pragmatisme contra esteticisme. Que el planter d’uns es digui la Fàbrica i la dels altres, la Masia és molt significatiu. A Girona hem optat per l’Acadèmia, un nom adient per a un club encara en fase d’aprenentatge i formació. Moltes vegades el nom és el que fa la cosa.

Míchel ha marcat una filosofia clara a Girona, una versió molt personal del Guardiolisme. Amb ell ha arribat la idea de futbol que volia implantar la direcció tècnica, els propietaris i molts aficionats. Altres socis, no majoritaris, però tampoc residuals, no estan en sintonia amb aquesta idea i voldrien un joc més pragmàtic i sense tants riscos. Les altes expectatives i la irregularitat d’aquesta temporada han fet aflorar les crítiques. Els resultats manen i els dubtes reneixen a Montilivi.

El que més em preocupa és que Míchel reconegués ahir en roda de premsa que a ell també l’assalten els dubtes sobre si en aquests moments ens convé aquesta manera de jugar. Fora dubtes, l’estil no és el problema, l’estil és el camí. Ara toca imposar-lo i les victòries tornaran. Això sí, a final de temporada hem de millorar la plantilla i buscar intèrprets que entenguin millor les seves partitures. Confiem en aquesta idea que no només ens ha portat bons resultats sinó que ens ha donat una cosa encara més important: una identitat.