Que Roberto Íñiguez es va equivocar saltant a la pista ningú ho discuteix. Va perdre els papers enmig de la tensió i va creuar una línia que un entrenador no hauria de traspassar. I va demanar perdó. Ara bé, que la sanció sigui de set partits és un autèntic despropòsit. Segons el reglament, l’acció està tipificada com a invasió de camp i hauria de comportar entre un i quatre partits de suspensió. La FEB, però, ha anat molt més enllà, castigant-lo amb una severitat sense precedents. Per què?

Les paraules del secretari del club, Màrius Mora, apunten en una direcció clara: “Els últims dos anys, ni a l’ACB ni en cap competició de la FEB s’ha vist una sanció tan alta per una acció d’aquest tipus.” I té tota la raó. No hi ha insults, agressions ni res que justifiqui aquesta desmesura. Aleshores, què motiva una decisió tan desproporcionada? Com va acabar l’agressió de Yabusele?

El club presidit per Cayetano Pérez fa temps que incomoda la FEB. Ha estat un dels més crítics amb la seva gestió, especialment en drets televisius i la professionalització del bàsquet femení. És evident que aquest esperit reivindicatiu no agrada i que la FEB ha aprofitat l’oportunitat per enviar un missatge clar: qui alça la veu, rep un cop de maça. És una cacicada en tota regla, una sanció exemplar que castiga molt més que l’acció d’Íñiguez. No es penalitza la infracció, sinó la desobediència. Aquest no és un càstig esportiu, és un avís per als que gosen desafiar el poder.