Els mapes dibuixen les idees que tenim del món, són representacions gràfiques a escala petitíssima de realitats molt més grans. La novel·la El mapa i el territori de l’escriptor francès Michelle Houellebecq parla d’això i d’altres coses de la condició humana.

Com ja va explicar aquest diari la setmana passada, el Tour 2026 començarà a Catalunya, on es disputaran les primeres tres etapes. En la majoria d’edicions dels darrers anys el Tour comença fora de les fronteres franceses, en el que anomenen “grand départ”. Per exemple, en aquesta tercera dècada del segle XXI el Tour ha començat a Dinamarca, Itàlia i el País Basc. Solen ser un parell o tres d’etapes vistoses, en què no es decideix el guanyador final però permet que el pilot recorri carreteres fora de l’hexàgon francès i els espectadors vegin algunes meravelles del país que s’ha decidit a pagar uns quants milions d’euros perquè la millor cursa ciclista del món passi per les seves terres.

Quan els ciclistes comencin a pedalar, en les etapes catalanes del Tour 2026, hi haurà emocions fortes. No seran etapes planes i avorrides que tothom sap que acabaran a l’esprint, com massa vegades passa a la primera setmana del Tour, sinó que seran etapes en què ja es marcaran diferències entre els aspirants al mallot groc. El primer dia hi haurà una contrarellotge per equips a la ciutat de Barcelona. El recorregut serà ben diferent del que va encetar la Vuelta 2023, però també es podrà veure la plasticitat dels equips ciclistes acoblats, donant-se relleus i protegint-se del vent mentre passen a tot drap per davant d’alguns dels indrets més icònics de la capital.

La segona etapa anirà de Tarragona fins a Barcelona per acabar ascendint tres cops la muntanya de Montjuïc, inspirant-se en la Volta a Catalunya, en què ja fa anys que en l’última etapa també s’hi puja diverses vegades. De la tercera i última etapa en territori català només s’ha fet públic que partirà de Granollers i pujarà cap al nord. No sabem si creuarà la frontera entre l’Estat espanyol i el francès per Puigcerdà, pel coll d’Ares, pel del Pertús, pel de Banyuls, pel dels Belitres o per algun altre indret. Però, tot i travessar la frontera entre estats, potser l’etapa no sortirà de Catalunya i s’acabarà en alguna ciutat del Vallespir, del Conflent o del Rosselló.

Per a la presentació del “grand départ” a Catalunya, el Tour ha publicat un mapa gairebé idèntic del que va ser vigent de 1812 a 1814. Durant aquells dos anys Catalunya va formar part de França, on manava Napoleó Bonaparte, i els únics idiomes oficials eren el català i el francès. L’administració francesa va dividir Catalunya en quatre departaments d’inspiració fluvial: el Departament del Ter, amb capital a Girona i que incloïa Vic, el Departament de les Boques de l’Ebre, amb capital a Lleida i que incloïa Tarragona, el Departament del Segre, amb capital a Puigcerdà i que incloïa Andorra, i el Departament de Montserrat, amb capital a Barcelona.

Napoleó no en va tenir prou essent l’emperador d’un dels imperis més grans que ha conegut mai Europa, segurament el més gran des de l’imperi Romà, i va intentar conquerir Rússia. Allò va ser el començament de la seva fi i Catalunya va tornar a formar part de l’Estat espanyol.

Però els mapes permeten pensar que la història hagués pogut ser d’una altra manera. De fet, el futur no està escrit i ningú pot dir quin mapa serà cert en el futur. Ni a Catalunya, ni enlloc.