Opinió

Cruyffisme en estat pur

El cruyffisme assumeix com a tret de la seva filosofia que és preferible guanyar un partit per 5-4 que per 1-0, però fins i tot els cruyffistes militants sabem que encara és millor guanyar per dos o tres gols de diferència i si és amb la teva porteria a zero, doncs encara millor. El que converteix Hansi Flick en un cruyffista de manual no és tant que el Barça superés els quatre gols del Benfica (4-5) en el partit de la lligueta de la Champions a Lisboa, sinó que un mes i mig després, en l’anada dels vuitens de final a Da Luz, repetís el plantejament sense renúncies. O que, fa uns dies en la copa contra un Atlético de Madrid supercompetitiu i en ratxa de victòries, inclosa la de Montjuïc (1-2), apostés per l’alineació més pelotera possible prescindint del plus competitiu d’Araujo, Casadó i Gavi. Però el que revela el tècnic del Barça com un gran entrenador és haver construït un equip capaç del luxe i alhora de la supervivència. De golejar el rival més pintat i de guanyar un partit com el de dimecres a Lisboa, amb un home menys des del minut 22, marcant el 0-1 en inferioritat, guanyant la possessió de pilota fins al quart d’hora final i defensant tots a l’una amb la granota de treball.

Estil i resultat

El Barça de Flick és un equip transparent, forjat a partir de la fam, la joventut i el talent de Lamine, Pedri, Cubarsí, Casadó, Balde, Gavi o Araujo, que es defineix per l’agressivitat d’anar a buscar el rival, la vocació atacant i un vertigen a mig camí entre l’alegria i la irresponsabilitat. Aquestes virtuts formen part de la seva identitat. No les negocia. Li han permès marcar 53 gols en els 16 partits d’aquest 2025 i 125 en la temporada i també han propiciat revessos com la remuntada final de l’Atlético a Montjuïc (4-4) que obliga a guanyar al Calderón per arribar a la final de copa. Però una cosa és l’estil propi o l’anomenat ADN i una altra és la posada en escena, els errors, l’experiència que fa créixer l’equip. I que aquest equip està creixent ho demostren la seva fiabilitat des de l’any nou (13 victòries i 3 empats), el nombre creixent de porteries a zero (25% d’agost a desembre i 50% de gener a març) i exhibicions col·lectives com l’última de Lisboa.

Equip, equip, equip

Els jugadors blaugrana fa temps que saben que poden guanyar qualsevol rival, a qualsevol escenari, perquè creuen en el seu potencial ofensiu. I ara també s’han demostrat que poden defensar bé. Flick els ha convençut. I aquest és un dels mèrits del tècnic alemany, convèncer els seus jugadors; implicar-los al màxim en el guió col·lectiu, treballar amb ells per corregir errors, fer madurar els més joves. I, a partir d’aquí, fer plantejaments encertats, corregir sobre la marxa quan no ho són o no surten segons els plans i prendre decisions que no són fàcils de portes endins, ni populars de portes enfora, però que alimenten o enforteixen l’equip. Per exemple, el sacrifici d’Olmo després de l’expulsió de Cubarsí; o la substitució d’un Lamine que no ajudava prou en defensa; o l’aposta ferma del tècnic per encaixar Szczesny i De Jong, incompresa per alguns pensant en Iñaki Peña o Casadó, però que està fent més gran l’equip. El Barça de Flick no té vaques sagrades com el de Cruyff, almenys encara no, però sí que té un líder a la banqueta i un esperit col·lectiu que està per sobre de les ambicions individuals. Que duri.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)