Després de divuit enfrontaments directes en què el Barça havia passat una vegada i una altra per sobre del Madrid, ningú podia preveure el que va passar diumenge. Veure com es trencava la ratxa, amb un 1-3 i a l’estadi olímpic Lluís Companys, fa mal al barcelonisme. Completament lògic. I encara més amb el punt de ràbia que fa l’errada grotesca de la col·legiada i l’assistent per anul·lar un gol que ho hauria pogut capgirar tot. Però ja està, la vida, o en aquest cas la temporada, continua. I no cal que el Barça furgui en la seva pròpia ferida. Es va perdre un partit i prou, i en un mes que ha estat d’allò més exigent. I que ningú oblidi que, de tots els partits complicats del mes, aquest és el que es podia perdre. És evident que no es va jugar bé, i això també genera cert neguit, però és que potser tampoc era normal que l’equip funcionés com una màquina sense errors. De dies dolents en té tothom, i el que importa és que no vinguin en el pitjor moment. Ahir, les de Pere Romeu van segellar la classificació per a les semifinals i estan preparades per tornar a demostrar que són les reines del futbol europeu. Podran guanyar la Champions o no, però continuen estan un esglaó per sobre la resta, amb permís del Lió. I sí, algun dia passarà que tenir la panxa plena de tants títols començarà a passar factura, però el moment no és ara. O si més no, no pel fet d’haver perdut un partit de lliga contra un Madrid que l’Arsenal ja s’ha encarregat de baixar del núvol.