El nom de Mérédis Houmounou (Nancy, 1988) sonarà a poca gent. Juga a bàsquet amb l’Orléans a la segona divisió francesa i comença cada partit, des d’inicis del 2025, de la mateixa manera: quan sona l’himne de la lliga, es tapa la boca amb una mà i amb dos dits de l’altra mà s’apunta al front. Segons va declarar l’atleta a France 24, el gest respon a la necessitat de visibilitzar el conflicte bèl·lic que es viu a la República Democràtica del Congo des de fa anys i que en els darrers mesos s’ha incrementat exponencialment. Amnistia Internacional assenyala que hi ha més de 100 grups armats al país, molts d’ells operant a la zona oest i vulnerant infinitat de drets humans. Algunes ciutats estratègiques com Goma, on resideixen prop d’un milió d’habitants, estan sota el control de milícies en aquest conflicte ramificat que té el seu origen històric en les guerres del Congo de finals dels anys noranta i que impliquen també països veïns com Ruanda. Tot plegat té també un rerefons d’interès internacional si es té en compte que el país centreafricà és un dels principals productors mundials de minerals, entre els quals el coltan, que s’utilitza en la fabricació de nombrosos dispositius electrònics.

Houmounou, nascut a França i de pares originaris del Congo-Brazzaville, protesta a través del bàsquet pels milers d’assassinats civils i vulneracions de drets humans que s’estan produint en un país on la violència sexual també s’ha estès de manera generalitzada amb violacions massives, tortures i desaparicions. Davant la intensificació del conflicte per l’ofensiva llampec liderada per la milícia armada M23 (Moviment 23 de Març), amb el suport de l’exèrcit de Ruanda, assegurava recentment en declaracions a la premsa francesa que vol conscienciar el major nombre possible de persones: “Durant diversos dies no vaig dormir gaire. Sentia la necessitat d’expressar-me amb sobrietat. El meu mitjà d’expressió és el camp, així que vaig decidir fer aquest gest, que significa: ‘Estan matant el meu país i ningú en parla.’ Continuaré fent-ho fins al final de la temporada”, sentenciava.

Aquest conflicte, que queda silenciat, entre d’altres, per les estupideses que dia sí, dia també, surten de la boca de Donald Trump o altres representants polítics de dubtosa credibilitat i capacitat, s’ha cobrat la vida de 3.000 persones només amb l’ofensiva que l’M23 va iniciar a Goma al mes de gener, segons Nacions Unides. L’ACNUR afegeix que hi ha 7 milions de desplaçats. I Houmounou no ha estat l’únic a posar-hi veu. Cédric Bakambu, futbolista franco-congolès del Betis, també el fa en marcar, seguint els passos del que va començar la selecció del Congo el febrer del 2024.

En un món que ens separa, que sovint ens recorda de totes les maneres possibles que les persones, tot i tenir els mateixos deures, no tenim els mateixos drets, i on s’idolatren figures que abanderen l’individualisme per sobre del col·lectiu, Mérédis Houmounou decideix no mirar cap a un altre costat. I fent-ho interpel·la els centenars d’espectadors francesos –que com a país també hi tenen una responsabilitat històrica– perquè mirin més enllà del seu melic de la Torre Eiffel. Els qüestiona i posa sobre la taula el crit de milers de persones que pel simple fet de viure a més de 6.000 quilòmetres de distància no poden fer quelcom tan simple com anar a veure un partit de bàsquet un cap de setmana qualsevol.