S’imaginen que ho fes el Barça?
Sí, el comodí Negreira el tindran sempre. Facin el que facin, “i vosaltres, Negreira”. No és normal veure plorar l’àrbitre d’una final, però l’escena és un efecte més d’una campanya provocadora, indefensable i intolerable del Madrid que fa mesos que dura i que, paradoxalment, no rebia cap càstig ni cap censura. L’escàndol s’agreujava quan el Madrid decidia boicotejar els actes previstos en la prèvia, i arribava al deliri en deixar activa, que flotés en l’aire, l’amenaça de no presentar-se tampoc a jugar, fet que no només hauria posat en risc l’espectacle al camp i tot el que l’envolta, sinó que hauria perjudicat també els seus aficionats desplaçats i condicionat les mesures de seguretat, per no parlar del lleig a la federació, a la casa reial i, evidentment, a la seva pròpia imatge, que de fet ja va quedar tacada. Tot per forçar que la federació canviés hores abans la designació –només faltaria això–, amb l’argument que les llàgrimes de De Burgos demostren que l’arbitratge estarà condicionat. I qui és que ho condiciona tot? D’on ve la reflexió que feia l’àrbitre, Florentino?
El club que ha dit de tot als àrbitres, setmana rere setmana, es considera atacat perquè –ja era hora!– un parell han dit prou a tanta falsedat i tanta ignomínia. Tots els clubs podrien agafar retalls d’actuacions que els han perjudicat –obviant les que els han beneficiat– i parir muntatges com els que fan a Real Madrid TV. Amb menys altaveu, això sí. S’imaginen l’Espanyol, el Girona o el Leganés atrevint-s’hi? O el Celta, a qui van escatimar un penal al Bernabéu que ens hauria pogut estalviar el vodevil d’ahir. I el Barça? Què passaria si fos el club blaugrana qui hagués provocat aquest enrenou històric? Ai, Negreira...
