Derrotes que et fan créixer

Va passar a Budapest (2019), a Torí (2022), i la pel·lícula es va tornar a repetir aquest dissabte a Lisboa. El Barça femení, per tercera vegada en sis finals europees que ha disputat, es va quedar a les portes d’alçar el trofeu de guanyadores de la Champions. Aquest cop, però, la derrota va doldre més que mai. I és que, a diferència dels dos anteriors contra el Lió, les blaugrana arribaven com a màximes favorites. Una superioritat que s’havia de demostrar dins el terreny de joc, i no va ser així. L’Arsenal va guanyar la partida i s’ha d’acceptar una derrota que, per més dolorosa i inesperada que sigui, no hauria de tacar ni un bri l’excel·lència d’aquesta generació de jugadores que ha transformat el futbol femení.

El futbol, com la vida, no és només una successió de triomfs. Perdre també entra dins l’equació, per més que aquest equip excepcional, únic i irrepetible ens hagi malacostumat. El més difícil de guanyar és continuar guanyant, i aquesta derrota dona encara més valor a tot el que han aconseguit en la darrera dècada. Es mereixen el màxim respecte.

El que distingeix els grans equips no és només la seva capacitat de guanyar, sinó la seva resiliència després de la derrota. I aquest Barça ja ha demostrat, més d’una vegada, que sap aixecar-se, i ho tornaran a fer ara. No en tinc cap dubte. Aquesta derrota forma part del procés de creixement i aprenentatge. En la lliga, amb la nul·la competència que tenen, difícilment ho poden fer.