Entre el mundial, les dates FIFA i els partits de classificació per a l'Eurocopa, la temporada arrenca ben desballestada. ¿A qui beneficia això, si salvem els interessos de la federació internacional i de cadascuna de les federacions que ingressen diners amb jugadors que, fins ara, manlleven als equips? Doncs els equips petits, els que no tenen internacionals. Ves per on, els organismes internacionals, veient com els clubs poderosos s'emporten els millors jugadors del món i devaluen les lligues estatals, sabent que es decidiran entre dos o tres equips, intenten donar un cert avantatge als equips petits per compensar les diferències de pressupost. Encara els haurem de distingir amb algun premi al fair play.

I cenyint-nos al Barça, hem comprovat amb satisfacció que tenim Messi per anys. Els gols fets a Corea i algun de l'inici de la lliga, demostren que no cal que l'argentí maldi per intentar driblar quatre contraris, quan, tranquil·let, jugant a la dreta, pot aprofitar les bones cessions dels mitjos, controlar la pilota i col·locar-la dins de la porteria. Aquesta habilitat no la perdrà pas amb l'edat. Per altra banda, hem pogut comprovar que Guardiola és, a la vegada, l'entrenador més barat i més car de la història. Més barat, perquè gestionant l'equip aconsegueix molts títols, i això no té preu. Que li ho preguntin a Florentino. Però, en canvi, quan es refia només de les característiques tècniques d'un jugador les seves recomanacions o, almenys, les seves conformitats, ha produït dispendis notables: Hleb, Txigrinski, Ibrahimovic, Cáceres i Henrique. No l'erra quan coneix el tarannà d'un jugador, però s'ha arriscat massa amb gent que no coneixia prou. Sembla que amb Villa l'ha encertat, però Mascherano és una incògnita. No es paguen tants milions per un reserva, ergo jugarà molt i prendrà o desplaçarà algú del seu lloc. O bé, si no és que es fa molta rotació, que no passi com amb Petit, que era mig i Serra Ferrer es va entestar a fer-lo jugar de central. El Barça ha estat especialista a canviar la gent de posició. No sé si hi ha el perill que amb Messi, que és amic seu, pugui arribar a fer un clan argentí que condicioni la seva alineació. D'altra banda, bé per a Rosell pel Gamper i pel contacte amb la USAP, però caldria haver evitat el grinyol del castellà amb les penyes. Mai, a casa, s'ha de perdre la llengua pròpia del club.