Ni àngels ni dimonis

Estic con­vençut que els socis del Barça estan bas­tant con­fu­sos amb la gestió econòmica del club, i encara sort que l'equip de Guar­di­ola con­ti­nua mera­ve­llant, perquè, si no, tindríem mun­tat un sidral de dimen­si­ons con­si­de­ra­bles. Ja no saps si creure't la versió de la junta de San­dro Rosell o la de Joan Laporta. Els pri­mers asse­gu­ren que el club està gai­rebé en ruïna tècnica i que sort que van arri­bar ells, men­tre que els altres defen­sen afer­ris­sa­da­ment la seva gestió i cri­ti­quen dura­ment els seus ante­ces­sors. Cap dels dos bàndols no són ange­lets ni dimo­ni­ets. Tots han fet coses bones i dolen­tes, però crec que, pel bé del Barça, aquests retrets hau­rien de des­a­parèixer. Entenc que els rose­llis­tes vul­guin denun­ciar una situ­ació que con­si­de­ren anòmala i que els lapor­tis­tes vul­guin con­tra­res­tar els atacs a la seva línia de flo­tació. Però, repe­teixo, la ins­ti­tució està per damunt de tot i les dues parts hau­rien d'empas­sar-se el seu orgull i enter­rar la des­tral de guerra.

La imatge que tot­hom vol veure és la del Gam­per, la que acom­pa­nya aquest arti­cle. El pre­si­dent i l'expre­si­dent par­lant amis­to­sa­ment i sense esti­ra­bots. La cor­di­a­li­tat hau­ria de ser pro­ta­go­nista. Que cadascú es dedi­qui a les seves noves fun­ci­ons. Rosell, a gover­nar el Barça sense inten­tar mirar gaire el pas­sat i Laporta, a inten­tar entrar al Par­la­ment amb la seva nova for­mació política, Soli­da­ri­tat Cata­lana per la Inde­pendència. Dues fei­nes per si matei­xes prou com­pli­ca­des i que merei­xen una atenció com­pleta al cent per cent.

Aquest debat sobre l'anta­go­nisme, el bé i el mal, també es podria tras­lla­dar al cata­la­nisme de Rosell. És obvi que no com­par­teix els matei­xos ide­a­ris inde­pen­den­tis­tes que Laporta, ni tam­poc fa pro­cla­mes polítiques des de l'alta­veu que li dóna la llotja del Camp Nou. És un altre tipus de cata­la­nisme. Ni millor ni pit­jor. Això sí, hau­ria estat desit­ja­ble que en l'últim congrés de penyes blau­grana Rosell hagués fet ser­vir el català en lloc del cas­tellà per diri­gir-se als socis. Ho va jus­ti­fi­car per una qüestió de res­pecte. De la mateixa manera, tam­poc no hagués estat mala­ment que hagués anat a la històrica mani­fes­tació sobi­ra­nista del 10 de juliol de Bar­ce­lona. En aquell cas, es va escu­dar en el fet que feia temps que havia tan­cat un viatge per anar a veure el mun­dial de Sud-àfrica. Però no per això se l'ha de con­ver­tir en un dimoni i a Laporta en un àngel celes­tial.