En el món de la música passa sovint que la versió d'una cançó inter­pre­tada per un can­tant o un grup que no n'és el seu autor té més èxit o obté més guar­dons i reco­nei­xe­ments que no pas la versió ori­gi­nal. En l'esport també passa, però menys, i a sobre no hi ha una SGAE vigi­lant que no es vul­ne­rin les nor­mes. L'última versió, o còpia, que ha estat pre­mi­ada per qui va rebut­jar la versió ori­gi­nal, ha estat la selecció espa­nyola de fut­bol cam­pi­ona del món 2010, fla­mant Premi Príncep d'Astúries d'Esports 2010. Abans de res, fem un sil·logisme d'aquells ben sen­zills. Si el fut­bol és l'esport rei arreu del món i la copa del món la com­pe­tició més impor­tant de l'esport rei, l'equip que gua­nya aquest tor­neig mereix el títol de millor del món de tots els esports. Ergo, la selecció espa­nyola de fut­bol, cam­pi­ona del món de fut­bol, hau­ria de rebre tots els pre­mis espor­tius del 2010. Per tant, la selecció espa­nyola de fut­bol és una justa gua­nya­dora del premi que porta el nom de l'hereu de la corona espa­nyola.

I quin és el pro­blema? Doncs que gai­rebé tot­hom esta­ria d'acord que el joc de la selecció de Vicente del Bos­que no només està ins­pi­rat en el que fa el Barça de Josep Guar­di­ola, sinó que el por­ten a la pràctica una majo­ria abso­luta de juga­dors blau­grana. Juga­dor, que a més, l'any 2009 van gua­nyar els sis títols de les sis com­pe­ti­ci­ons que van jugar, gesta que mai abans havia fet cap equip de fut­bol. I fa un any, aquest mateix sis­tema de joc i aquests juga­dors tri­om­fants –ves­tits de blau­grana, això sí, i no amb la roja– no només no van rebre el premi que ara ha rebut la roja, sinó que ni tan sols van estar entre els fina­lis­tes d'un premi que es va ator­gar a l'atleta Elena Isin­ba­ieva.

Per aca­bar-ho d'arre­glar, va ser Manel Esti­arte, el nou pre­si­dent del jurat del premi –i mem­bre del Barça tri­om­fant de Guar­di­ola–, qui va expli­car al món per què s'ator­gava el premi a la roja. Esti­arte va dir: «És un premi molt meres­cut. Més enllà dels tri­omfs de cam­pi­ons d'Europa i del món, és com ho va fer.» També va afe­gir la capa­ci­tat de la selecció per «unir un país, cele­brant-ho, sent exem­ple a tot el món pel seu joc, pel seu res­pecte al con­trari, per la humi­li­tat i pels valors que envol­ten l'esport i que Espa­nya va mos­trar a tot el món». Si can­vien qua­tre parau­les, no esta­ria par­lant Esti­arte del seu propi equip de fut­bol? De l'ori­gi­nal rebut­jat, no de la còpia pre­mi­ada. Arantxa Sánchez Vica­rio va gua­nyar el premi abans de Steffi Graf; Fer­nando Alonso, abans que Mic­hael Schu­mac­her; Rafael Nadal abans que Roger Fede­rer –que no el té–. Ara, la roja abans que el Barça de Guar­di­ola. Les còpies tenen molta requesta en el Premi Príncep d'Astúries d'Esports.