1. Rubin Kazan

Per molt que la majoria dels entrenadors i aficionats s'ho pensin, en futbol no tot està inventat. La pilota no ha complert ni 150 anys de vida així que, com en la resta de disciplines, amb 150 anys n'hi ha prou per conèixer-ho tot. En futbol, tampoc. L'estudi permanent del joc, dels defectes i les virtuts pròpies i del rival, fa que la tàctica giri cap a una direcció o una altra depenent dels interessos de cadascú. Per exemple, Guardiola vol créixer tenint la pilota, mentre que a Mourinho li és igual: la seva obsessió és mantenir la seva porteria a zero. Dimecres, a Kazan, es va posar de manifest una nova (o potser no tan) proposta, el 6-4-0 de Kurban Berdiev, l'únic entrenador del món que jugant contra el Barça de Guardiola no ha perdut (3 partits, dos empats i una victòria). Tàctica criticable? Amb perdó, no, gens.

2. Por

El Barça recull el que ha plantat. Guanya tants títols i juga tan bé que els rivals tenen por a la golejada. I per evitar-la, val tot. Bé, tot menys la violència, que no ha estat el cas del Rubin Kazan. Quasi ja ho hem vist tot: defenses superenderrerides, pressió a la sortida de la pilota, marcatge individual a Xavi enmig de la zona general, doble (o triple) marcatge a Messi, futbolistes físics, futbolistes ràpids... quasi tot perquè, insistim, encara queden coses noves per veure en el futbol. I per aturar aquest Barça hi ha gent que està pensant molt.

3. Guardiola

La situació que s'ha creat obliga Guardiola i la seva gent a treballar per contrarestar. Escolto opinions que diuen que el Barça ha de ser fidel a la seva filosofia i oblidar-se del rival. Bé, en el fons, sí, més o menys això és així. Està bé que aquest Barça no es torni boig i comenci a tirar pilotes a l'olla des de la defensa a partir del minut 70; està bé que els extrems quedin oberts per eixamplar el camp; està bé que el toc arribi fins al minut 95... però també és bo que l'equip continuï creixent tàcticament i que aprengui a llegir qualsevol situació que es doni en un partit contra un rival que juga d'una o altra manera. Contra el Rubin el Barça no va fer gols de jugada, però tot i el 6-4-0 rival va crear força ocasions, va moure bé la pilota i va tenir el cap fred. I aquesta és la bona notícia: guanyant o perdent, el Barça continua generant la mateixa por. Els empats omplen d'alegria els rivals...

4. Manchón

Ens va deixar a la meitat del Rubin-Barça. Ell, que era extrem, perdó, que era un gran extrem, segur que devia estar pensant com superar els russos entrant per les bandes. Cada estiu (han estat 13 anys amb ell, però en seran molts més sense), a Coma-ruga, el Josep Maldonado i la penya blaugrana de la localitat organitzen un torneig de futbol platja en honor seu. He tingut la sort de jugar-lo cada any defensant l'equip de TV3, he estat driblat molts cops per l'Eduard Manchón com tants i tants altres rivals (aquella simple finta que ens feia picar sempre), l'hem guanyat i hem quedat últims però sempre, cada any, cada estiu, hem comprovat la bondat d'un home que no va perdre el somriure ni quan es va posar malalt. Així el recordarem, vestit de curt i feliç. Una abraçada per a la família, per als amics i per al Josep Maldonado.