Al llarg dels anys, la majoria de bons jugadors que han deixat el Barça han fet un paper discret en els nous llocs de destinació. No solament futbolistes com ara Gabri, Edmílson, Bogarde, Rochemback i Geovanni, sinó d'altres de més renom com ara el mateix Ronaldinho i Deco. O el tan estimat Oleguer, del qual els mitjans no han explicat mai el perquè del seu exili. En algun cas han reeixit homes que una lesió important semblava haver-los tallat les ales, com a Fernando Navarro que després d'una excel·lent campanya al Mallorca ha anat a parar al Sevilla i que ha demostrat que, amb ell, si més no, teníem un bon recanvi com a defensa esquerre que hauria evitat la llarga desfilada de Van Bronckhorst, Sylvinho i més tard Maxwell i que s'ha acabat apostant per un Abidal que cada dia juga millor però que sembla que té un capteniment una mica especial. Un altre cas, Cocu, va demostrar que hauria aguantat bé un parell de temporades més en el primer equip i Van Bommel, que no va funcionar, és l'aposta decidida de Van Gaal per al mig del camp del Bayern. I la llista seria inacabable, però no podem passar per alt dos dels darrers traspassats: Eto'o i Ibrahimovic. Just quan la davantera del Barça sembla que té sequera, aquests dos atacants s'inflen a fer gols. La majoria, però, els fan al contraatac en aquelles jugades que la velocitat, la voluntat i un punt d'heroisme els impel·leix a fer gols passionals. I el Barça, amb el seu sistema de joc, és poc propici al contraatac, però quan en té ocasió a vegades no se'l planteja. Contra el Rubin Kazan i tants altres partits sembla que hi ha alguna opció clara. Una bona sortida de defensa, la pilota arriba al mig camp i, malgrat que hi ha algun davanter que es desmarca, la jugada s'adorm com si l'obsessió de controlar el partit s'imposés a l'afany de marcar.

Aquesta última reflexió du també a la de la inoperància, cal esperar que circumstancial, dels davanters de l'equip. Es creen ocasions però els pals o els fora-per-poc s'imposen al fet de col·locar la pilota fora de l'abast del porter. Autèntics especialistes, killers de l'àrea com ara Bojan, Pedro i el nouvingut Villa pateixen ara del mal. Els dos primers, a còpia de fer recuperació de pilotes, jugar per banda i trenar, sembla que hagin perdut l'antiga virtut de ficar-la a dins. A vegades un pensa que potser un jugador menys tècnic, més rude, que sàpiga xutar recte –oblidant efectes i vaselines– s'inflaria a fer gols tot aprofitant les moltes ocasions que es creen. I si és problema d'alçada, per rematar les centrades, potser caldria donar alguna oportunitat al jove Rochina del planter.