1. Camp Nou

Jornada sis, el Barça no és líder i alguns ja es freguen les mans. No només no és el primer classificat, sinó que té tres equips al davant! Les ensopegades contra l'Hèrcules i el Mallorca i la victòria mínima contra l'Sporting han fet encendre totes les alarmes dels habituals pessimistes barcelonistes, d'altra banda, un sector amplíssim de la massa culer. Com que l'any passat només es van perdre dos punts a l'estadi, haver-ne perdut cinc a hores d'ara és un clar signe de debilitat. I, per tant, és moment per qüestionar-ho tot, començant, evidentment, per l'estil de joc i la bajanada del tiqui-taca.

2. Guardiola

Sort que amb Guardiola a la banqueta el debat s'acaba ràpid, perquè si el Pep fos tou amb les seves conviccions ara mateix estaríem fent invents perillosos! Sembla que el greu problema és que el Barça no té un pla B. O sigui, l'endarreriment del mig centre per crear superioritat en defensa a l'hora de treure la pilota controlada no és un pla B; la situació de Messi com a fals 9 per crear superioritat al mig del camp no és un pla B; la generació d'espais per les bandes amb més protagonisme dels laterals no és un pla B... Què volen dir amb què no hi ha pla B? Cal fitxar un davanter centre alt i gros per rematar les pilotades a l'olla al final dels partits? També és un pla B, però Guardiola comença a tenir clar que els canvis d'estil funcionen la meitat de vegades que les idees habituals. Ibra va ser un drama i Llorente (el 9 de l'Athletic que ha tingut una bona setmana amb Espanya) pot podrir-se a l'ombra dels cracks blaugrana esperant moments complicats per sortir a rematar pilotades. Ser fidels a l'estil ha permès, per exemple, empatar al camp del Chelsea o guanyar un mundial de clubs. Ho recordeu?

3. Villa

Dos partits sense fer gol amb la selecció dels espanyols i un sense marcar de blaugrana ha fet saltar també les alarmes dels amics de l'ansietat. Que Villa és millor de 9 que d'11 és evident, entre altres coses, perquè ha jugat tota la vida lliure de bandes i ara en té una enganxada al cul. La llibertat de moviments ha estat substituïda pel plaer de formar part d'un equip ordenat tàcticament d'una manera diferent, que li permetrà guanyar títols i lluir amb un altre rol al costat de les estrelles de l'equip, Xavi, Iniesta i Messi. Que Villa només hagi fet dos gols en cinc partits de lliga i dos més en els dos de la Champions deu ser un desastre. Una altra crisi, és clar.

4. Barça

Podem debatre sobre la defensa en zona als córners que ja ha provocat tres gols o sobre la poca profunditat de banqueta de la plantilla. I també sobre per què no a Özil i sí a Mascherano o altres qüestions col·laterals, però hi ha dues coses que aquesta manera de fer ens ha ensenyat des que es va instal·lar aquí el 1988: la filosofia és irrenunciable, perquè aquest Barça s'ha convertit en el referent mundial a còpia de jugar bé i, sobretot, d'aixecar títols, i perquè ens ha fet canviar a tots de mentalitat. El Barça d'avui espanta els rivals i fa sentir orgullosos els seus aficionats pel compromís dels futbolistes. I això no té preu. Això és crisi? Bé, doncs parlem de crisi...