Ja hau­ria tin­gut nas­sos que al cir­cuit de les pres­ses, dels rajols que es des­pre­nen i dels bor­dells per hotels, la cursa s'hagués hagut de sus­pen­dre per una –en paràmetres ori­en­tals– vul­gar pluja. De fet, mig a les fos­ques, es va aca­bar sí o sí per poder atri­buir tots els punts quan en altres moments s'hau­ria suspès abans. Tot un mis­satge per a Ber­nie Eccles­tone i la seva dèria per fer grans pre­mis a l'Àsia i el Pròxim Ori­ent, on el règim de plu­ges és més dur que a Europa, encara que les gra­des siguin mig bui­des. Però, és clar, el gran Ber­nie ho vol tot, i com que és la vella Europa –aquesta que ara menys­prea en bene­fici dels nous rics– la que con­ti­nua sent el gran cli­ent tele­vi­siu, ha d'endar­re­rir els hora­ris i quan plou, tot va tard i se li fa fosc. Aquest cop, Ber­nie, t'ha anat d'un pèl. No sem­pre es pot tenir tot.