Quan un alt dirigent d'una institució, sigui del sector que sigui, assegura sense posar-se vermell que la seva gestió ha estat impecable és per començar a córrer encara que tinguis rampes a les dues cames. Joan Laporta té un ego que no se l'acaba, és un autèntic especialista a buscar i trobar enemics exteriors que justifiquin els seus errors garrafals de gestió com a president del Barça.

És igual que siguin polítics, empresaris, periodistes o de qualsevol altre ram. És igual que sigui l'anomenada caverna mediàtica espanyola. Laporta sempre busca la mà negra com a responsable de tots els seus mals, sempre veu la palla a l'ull aliè sense adonar-se que ell té als dos ulls una biga de grans dimensions. Sap l'expresident del Barça què significa la paraula autocrítica? Sap què vol dir reconèixer els propis errors en la seva gestió com a president?

Després del que ha sortit a la llum pel que fa a les despeses estratosfèriques injustificables i tot l'afer de l'espionatge a directius, familiars i jugadors, com pot continuar dient que la seva gestió ha estat impecable? Realment, tot plegat fa riure. El que ha de fer és justificar amb detall i donar explicacions de totes i cadascuna de les despeses que ha posat en evidència la due diligence. Ja n'hi ha prou, de tanta prepotència.

El traspàs de papers d'una junta a l'altra va ser modèlic, però aquest model de comportament molt institucional ha durat ben poc. La junta de Sandro Rosell ha estat coherent amb les seves promeses electorals i ha estat la junta de compromissaris la que ha pres la decisió de portar als tribunals els números de la junta de Joan Laporta. Defenso i aplaudeixo el vot en blanc de Rosell, ni de bon tros crec que hagi estat un vot covard. Ell, com a president, ha de mantenir, com va fer, una neutralitat impecable per no condicionar en cap moment el vot dels socis compromissaris.

El que no pot ser és dir A i després fer B. Si la junta actual va dir que es podria consultar la due diligence en el web del club ara no es poden tirar enrere, els compromisos s'han de mantenir. Si el president Rosell i els seus directius han fet de la transparència un dels seus grans valors, han de ser coherents. En aquest punt, s'han equivocat.

Un últim apunt, sense discutir les seves capacitats professionals, crec que s'haurien de plantejar buscar un recanvi a Toni Freixa com a portaveu del club. Crec que el seu fort no és la comunicació ni la proximitat. L'exemple no m'agrada perquè és un madridista de cap a peus, però el Barça hauria de buscar el seu Rubalcaba com a portaveu.