Enemics exteriors

Quan un alt diri­gent d'una ins­ti­tució, sigui del sec­tor que sigui, asse­gura sense posar-se ver­mell que la seva gestió ha estat impe­ca­ble és per començar a córrer encara que tin­guis ram­pes a les dues cames. Joan Laporta té un ego que no se l'acaba, és un autèntic espe­ci­a­lista a bus­car i tro­bar ene­mics exte­ri­ors que jus­ti­fi­quin els seus errors gar­ra­fals de gestió com a pre­si­dent del Barça.

És igual que siguin polítics, empre­sa­ris, peri­o­dis­tes o de qual­se­vol altre ram. És igual que sigui l'ano­me­nada caverna mediàtica espa­nyola. Laporta sem­pre busca la mà negra com a res­pon­sa­ble de tots els seus mals, sem­pre veu la palla a l'ull aliè sense ado­nar-se que ell té als dos ulls una biga de grans dimen­si­ons. Sap l'expre­si­dent del Barça què sig­ni­fica la paraula autocrítica? Sap què vol dir reconèixer els pro­pis errors en la seva gestió com a pre­si­dent?

Després del que ha sor­tit a la llum pel que fa a les des­pe­ses estra­tosfèriques injus­ti­fi­ca­bles i tot l'afer de l'espi­o­natge a direc­tius, fami­li­ars i juga­dors, com pot con­ti­nuar dient que la seva gestió ha estat impe­ca­ble? Real­ment, tot ple­gat fa riure. El que ha de fer és jus­ti­fi­car amb detall i donar expli­ca­ci­ons de totes i cadas­cuna de les des­pe­ses que ha posat en evidència la due dili­gence. Ja n'hi ha prou, de tanta pre­potència.

El traspàs de papers d'una junta a l'altra va ser modèlic, però aquest model de com­por­ta­ment molt ins­ti­tu­ci­o­nal ha durat ben poc. La junta de San­dro Rosell ha estat cohe­rent amb les seves pro­me­ses elec­to­rals i ha estat la junta de com­pro­mis­sa­ris la que ha pres la decisió de por­tar als tri­bu­nals els números de la junta de Joan Laporta. Defenso i aplau­deixo el vot en blanc de Rosell, ni de bon tros crec que hagi estat un vot covard. Ell, com a pre­si­dent, ha de man­te­nir, com va fer, una neu­tra­li­tat impe­ca­ble per no con­di­ci­o­nar en cap moment el vot dels socis com­pro­mis­sa­ris.

El que no pot ser és dir A i després fer B. Si la junta actual va dir que es podria con­sul­tar la due dili­gence en el web del club ara no es poden tirar enrere, els com­pro­mi­sos s'han de man­te­nir. Si el pre­si­dent Rosell i els seus direc­tius han fet de la trans­parència un dels seus grans valors, han de ser cohe­rents. En aquest punt, s'han equi­vo­cat.

Un últim apunt, sense dis­cu­tir les seves capa­ci­tats pro­fes­si­o­nals, crec que s'hau­rien de plan­te­jar bus­car un recanvi a Toni Freixa com a por­ta­veu del club. Crec que el seu fort no és la comu­ni­cació ni la pro­xi­mi­tat. L'exem­ple no m'agrada perquè és un madri­dista de cap a peus, però el Barça hau­ria de bus­car el seu Rubal­caba com a por­ta­veu.