No hi ha res com l'esport per crear mites i llegendes. Els periodistes esportius, per regla general, som de pluma fàcil a l'hora de pujar als altars qualsevol que faci alguna cosa que considerem excepcional. I si barregem l'esport amb les llegendes que es confonen amb la història real ja hem arribat al terreny ideal. Com la marató. Diumenge se celebra la marató d'Atenes, amb la qual es commemorarà el 2.500 aniversari de la batalla de Marató, l'any 490 abans de la nostra era, a partir de la qual va sorgir la llegenda de Filípides, el soldat que va morir d'esgotament després de córrer de Marató a Atenes per donar als seus conciutadans la bona nova de la victòria contra els perses. Els historiadors encara es discuteixen sobre el que és real i el que és ficció en aquest assumpte, és a dir que no seré pas jo qui digui què és i què no és veritat.

Que una llegenda sigui l'origen d'una prova com la marató no ens dóna dret a inventar-nos tot el que vulguem al voltant d'aquesta cursa. Aquests dies, amb motiu de la commemoració abans esmentada, n'he sentit de l'alçada d'un campanar. En una ràdio van arribar a dir que Filípides ja va córrer, fa 2.500 anys, els mateixos 42 quilòmetres i 195 metres de què consta actualment la marató. També es repeteix, de totes les maneres possibles, que la marató és la prova que, tradicionalment, tanca els Jocs Olímpics.

D'aquests dos fets sí que es pot dir, de manera clara i contundent que són mentida. La marató olímpica del 1896 es va disputar sobre 40 quilòmetres i en les sis següents, fins al 1920, les distàncies van variar dels 40 als 42,750 quilòmetres. A partir del 1924, la marató va quedar fixada en 42,195 metres, que és la distància que hi ha del castell reial de Windsor fins a l'estadi de White City a Londres i que és el trajecte de la marató olímpica del 1908.

L'altra falsedat ens explica que la marató es disputa el darrer dia dels Jocs Olímpics «seguint la tradició». Això només és veritat si acceptem que, en una prova que es va començar a fer l'any 1896, pugui ser tradició quelcom que es fa de manera continuada des del 1984. Aquell any, a Los Angeles, la marató va tancar els Jocs, però no ho havia fet ni a Moscou 80 ni a Montreal 76. Sí que ho va ser a Munic 72, però tampoc en cap dels Jocs fets des del 1932, quan es va instaurar que els Jocs durarien els «setze dies de glòria».

Una cosa és que molta gent consideri que el món dels esports no és seriós i l'altra que es puguin anar explicant les coses com no són.