Que complicat que ho té bona part de l'esport professional per sobreviure, per no dir que ho tenen tots, en aquests temps que corren. Els pocs recursos econòmics que hi ha no permeten gaires alegries i cal filar molt prim per fer una gestió rigorosa i compromesa només per anar fent. Sense luxes. És obligat. Ben pocs no estan endeutats fins al coll. Les dificultats econòmiques actuals no són alienes a l'esport i obliguen a refer plantejaments i esperar que els objectius esportius es compleixin per no tenir més patiments. Sovint es reclamen i s'imposen renúncies per poder ajustar els pressupostos. No hi ha cap més remei. Deixar-ho tot a la proposta esportiva és arriscat. És clar que sempre es depèn dels resultats i en moltes ocasions s'ha vist que una bona gestió econòmica i una desfeta esportiva en una mateixa campanya generen reaccions molt diferents entre els socis d'una entitat. Sembla que els preocupa molt més l'apartat esportiu que no pas l'econòmic. La valoració que es fa oblida la rigorositat i reclama, sigui com sigui, que els seus guanyin. Cada cop és més complicat aconseguir ingressos i trobar recursos que acompanyin uns números que sovint no quadren. Els gestors esportius no en tenen prou amb una entitat socialment forta. Això ajuda, però no cobreix els pressupostos i els calen altres fonts d'ingressos que sempre són complicades de trobar. Argumentar simplement la complicitat amb els col·laboradors o les empreses sense cap altra compensació que participar d'un projecte engrescador arrelat, per exemple, en un àmbit territorial concret, convenç ben pocs altruistes més predisposats segurament a decantar-se per l'esport formatiu que no pas pel professional o pseudoprofessional, en què habitualment s'estira més el braç que la màniga. L'esport que pretén ser professional sense una estructura ben definida necessita ajudes externes o institucionals i justament aquests recursos tenen, òbviament, altres finalitats. En algunes competicions actuals hi ha greuges comparatius que donen avantatge a alguns clubs pel fet de rebre el suport d'entitats públiques que tenen una política d'ajuda econòmica que altres clubs no reben ni rebran mai. Aquest fet descompensa les competicions i alhora debilita alguns clubs que no tenen les mateixes eines per afrontar, sense anar més lluny, una lliga de bàsquet o d'handbol i, en canvi, enforteixen propostes esportives que poden afrontar reptes que mai s'haurien atrevit a fer. Tenen els ronyons coberts. Això els dóna tranquil·litat.