Ibra no calla. Guardiola no contesta. Mourinho emprenya. Guardiola tampoc contesta. Casillas parla, i bé, de Pep Guardiola. Villa s'estalvia parlar de Mourinho. Ja ha dit el que havia de dir. Preciado salta pel que diu Mourinho. Guardiola no en fa ni cas. Mourinho continua provocant. No calla. I, pel que sembla, el portuguès no callarà. Ell és així. O vol ser així. Dient el que es diu i comentant el que es comenta segur que s'alteren els valors que té o que hauria de tenir l'esport. Segurament té poc interès tot això en un món professionalitzat en què s'hi val tot. Aquestes confrontacions del portuguès amb tot el que es mou amaguen alguna cosa. Mourinho sembla que té un projecte per emprenyar. Com més, millor. Guardiola escolta. Aguanta. A vegades ironitza i sovint utilitza la indiferència respectuosa per no entrar en cap polèmica. Ja té prou feina. Dos no es barallen si un no ho vol. Per cansament o per avorriment hauria d'arribar el dia que Mourinho callés. Difícil. L'altre procediment, l'únic que val, és al terreny de joc. Aquest seria el més contundent. És el que esperen els jugadors, farts d'escoltar cada dia el mateix i que les mateixes preguntes viatgin sis-cents quilòmetres amb anada i tornada. Els del Barça i, segurament, també els del Real Madrid. El debat que hi ha obert serveix de ben poc. És fals. Només cal veure la relació que tenen bona part dels professionals dels dos equips. A més d'un, segur que li fa vergonya el que veu, llegeix o escolta. El dia que es trobin damunt del terreny de joc defensaran el que els toca. Com cal. Competiran i segurament abans i després del partit se saludaran efusivament i s'intercanviaran samarretes com qui res. Aquesta imatge, natural i saludable, sempre incomoda algun aficionat més partidari de no donar ni aigua a l'adversari que del fair play i les bones formes que hauria de fomentar l'esport. No és cap ingenuïtat. Hi ha, però, un avantatge. Bona part dels blaugrana han crescut amb una cultura i uns sentiments que els dóna un valor afegit al fet de defensar una samarreta i uns colors. Això no es compra. Això, a vegades, s'encomana. I aquesta realitat es viu actualment a la plantilla del FC Barcelona. Aquests lligams no els pot trencar cap estirabot de Mourinho. Els hàbits que té actualment la plantilla blaugrana, treballats en aquests últims anys amb Guardiola al capdavant, difícilment es trencaran per més que cridi Mourinho. El portuguès hauria de parlar fins a l'afonia i, probablement, tampoc no tindria resposta. Com cal. Queda molta lliga.