LA CONTRACRÒNICA
LLUÍS SIMON
Escoltant Mourinho
Això és el que m'ha comentat el portuguès en una xerrada informal. «Què vols que et digui. Estava cantat. L'Almeria, com havia fet l'Sporting unes jornades abans, ha regalat el partit al Barça i ho ha fet amb una traïdoria i premeditació que s'han de denunciar. És evident que hi ha un pacte secret entre tots els equips perquè el Barça guanyi la lliga sense baixar de l'autobús i arribi fresc a les dues fases finals de la copa Catalunya que ha de jugar aquesta mateixa temporada. I si tots sabem que Preciado –aquí es resisteix a dir una paraula lletja– és amic de Guardiola, què hem de dir, doncs, de Juanma Lillo? Carnet d'entrenador no sé si en té, però que ha estat confident i mestre d'en Pep és més clar que l'aigua. Quants gols s'han fet en pròpia porta avui els seus jugadors? Almenys podrien dissimular, sobretot el porter, que ja deu tenir un precontracte amb Zubizarreta. I on eren Uche i Crusat, els jugadors més talentosos de l'equip andalús? Segurament reservats per jugar contra els futurs rivals directes. Aquesta alineació és més sospitosa que la del Castilla l'any que va jugar la final de la copa contra el Madrid. L'acarnissament sàdic contra la meva persona és permanent. Quants expedients hauria d'obrir la comissió antiviolència per sancionar aquest espectacle tan menyspreable que ha ofert un equip lliurat completament a la causa blaugrana?»
«Això d'avui –em repeteix amb insistència–, no ha estat un partit de futbol. Ha estat una martingala orquestrada per les forces del mal culers per evitar el desgast abans del clàssic, per superar la diferència de gols de l'únic equip que juga contra rivals que realment s'hi fan, perquè Messi arribi a màxim golejador, perquè Fontàs s'estreni de forma plàcida, perquè Bojan es retrobi amb ell mateix, perquè Xavi i Iniesta reposin una bona estona, perquè aquesta setmana es parli de golejades històriques i no del clàssic, perquè Piqué no hagi vist la cinquena targeta groga i perquè l'enveja continuï penetrant de forma imparable en el cor del Madrid amb resultats que estan falsejats.»
«La teoria de la conspiració no és una idea de Valdano. És, deixa-m'ho dir, una pràctica estesa en el futbol espanyol, que s'ha rendit a una estètica que falseja allò que ha fet gran el futbol: la virilitat, la força i, per sobre de tot, l'ètica del resultat. Tot per la victòria. Heus aquí el primer manament. Per què el Barça no en té prou amb tres punts?» Ara el portuguès apuja el to de veu. «Què s'han cregut, que són, el teatre del ballet de Sant Petersburg? La Blancaneu i els set nans, semblen. Fan riure.»
Intento fer-li veure que hi ha un certa plàstica a observar des de fora com la pilota roda a una velocitat tan gran i també li comento que aquest equip desprèn un certs valors positius fins i tot per a l'educació, ja que fa un joc preciós però també solidari i exempt de qualsevol pretensió. «Collonades», diu. «Juguen caminant, amb la permissivitat indolent dels rivals, i amb una parsimònia que els vertaders aficionats, com els del Bernabeu, no podrien suportar ni tres minuts. Això no ho dic per escalfar el clàssic però en Pep és un filòsof de l'antifutbol. El seu entorn arregla els resultats amb els rivals i després engega discursos als babaus de la premsa, que no investiguen el que realment compta: les alineacions de tots els equips, les designacions arbitrals, els xuts que falla Villa, el deute de Laporta, les corrupcions a l'Uzbekistan, l'amistat de Rosell amb Platini i que els equips que juguen al Camp Nou sempre ho hagin de fer amb el camp lleugerament inclinat cap amunt.» No fotis –li dic jo– que això només deu passar a una part. «Que no, que al descans hi ha un senyor amb un botó que canvia la inclinació. Per què no ho denuncieu això, vosaltres que sou periodistes?»
«Les coses són com són, no com les voleu veure. Per sort hi ha gent honesta que s'atreveix a denunciar la prohibició de parlar castellà a Catalunya, la persecució contra Ronaldo i que el 97,53 per cent de gols que ens fan són en claríssim fora de joc. Tothom em critica però jo sóc un entrenador tan democràtic que fins i tot deixo que Sergio Ramos tiri un penal, bla, bla, bla.»