a l'alça

GASOL HO COLA TOT. Quina exhibició la d'en Pau Gasol contra els Golden State Warriors. El català ha entrat en la història de l'NBA i la del seu equip, els Lakers, per un nou rècord personal, després d'haver encistellat tot el que va intentar: 10 llançaments de dos punts i 8 d'un punt. Un enorme aplaudiment per a un gran esportista i tot un referent.

Sembla que hi ha més registres per explicar les ensopegades del Barça, ja que en les victòries, i ja no diguem en les golejades a favor, tot torna a ser qüestionat o posat sota sospita. No és generalitzat, però sí que ha quedat aquest pòsit en què les derrotes normalitzen el Barça i les victòries el fan poc creïble, especialment els seus rivals. Sí, en les ensopegades les anàlisis sembla que parlen d'esportistes corrents, amb els problemes normals que envolten la competició, no així en la victòria, i especialment en els triomfs d'aquest any, en què res del que fa el Barça troba acceptació majoritària, ja que, per algun sector, res del que està passant és normal. Aquesta falta de normalitat s'atribueix al fet que, suposadament, els rivals surten ja no només desconcertats al camp, sinó amb l'elevat nivell de por que els fa vulnerables des del túnel de vestidors.

Emparant-se en aquesta manera d'explicar i d'interpretar el que passa al camp quan el Barça juga, fins i tot també el Madrid, a qui es nega sistemàticament el valor de les seves victòries, estem o s'està adulterant la narració de l'esport donant per fet que en la competició entre semblants n'hi ha un que llança la tovallola abans de temps. Ja es comentava l'any passat, fins i tot l'anterior, posant en dubte els èxits de l'equip català, subratllant la quasi nul·la competència que trobava en els rivals, perquè sortien derrotats molt abans de jugar-se el partit. Aquest any, i gràcies a un poca-solta com és Mourinho, s'ha estès àmpliament en alguns sectors en què tot es qüestiona, excepte les ensopegades del Barça, i s'ha traduït la victòria del Barça com un fet de negació voluntària del rival al camp.

I què cal dir del 0-8 de dissabte al camp de l'Almeria, cirera del pastís aquest que han estat preparant alguns per confirmar sota les seves teories irresponsables que els rivals de l'equip de Josep Guardiola llencen sense més els partits.

Alguns es mereixerien que cada cop que connectessin el televisor els apareguessin, sense possibilitat de poder canviar de canal, partits de la lliga italiana o el més avorrit dels partits de la competició espanyola, farcits d'equips ensopits, alguns dels quals són incapaços de fer tres passades seguides. És una llàstima que podent gaudir d'un dels futbols més espectaculars que mai no s'han vist en un camp hi hagi qui insisteixi a posar-lo sota sospita i dubtar de la seva autenticitat. Veient tants dubtes, dilluns vinent el Barça tindrà una altra oportunitat per demostrar si el seu futbol provoca que els rivals llancin la tovallola abans de jugar.

de baixada

mossegades i cops de cap. El cap de setmana ens ha deixat dos episodis amb violència, tant pretesa com involuntària. Així ho ha semblat el cop de cap d'Eto'o contra el pit d'un defensor, que segur que alguna cosa es mereixia, i la imatge de Luis Suárez mossegant un rival al coll. Quina imatge més poc esportiva la d'un pretès fitxatge del Barça.