És estrany veure el Barça guanyar i golejar sense jugar bé. És com un dia gris de primavera; no deixa de ser una raresa interessant, però no és el que t'esperes. T'esperes l'equip radiant de sempre i et trobes un equip que només fa sortir el sol en tres o quatre ullades. Algunes de meravelloses, com la del segon gol, un veritable manual de com es crea superioritat amb el moviment de la pilota i la posició dels jugadors. Tractant-se del Barça, també s'ha de relativitzar això de «no jugar bé». Quan el Barça no juga bé, molts equips ja voldrien jugar a futbol com ho fa l'equip blaugrana. El Panathinaikòs seria dels primers de posar-se a la fila. És un dels equips més mediocres que s'han colat en la fase de grups de la Champions. Per comparar-lo només amb els altres dos equips del grup, no té ni la capacitat combativa del Copenhaguen ni la solidesa tàctica del Rubin Kazan. De fet, no se sap de quin material futbolístic està fet. Ni proposa res en l'aspecte creatiu ni es fa respectar com a equip destructiu. Jesualdo Ferreira, el nou tècnic, té molta feina, encara que potser per a la lliga grega només li cal anar fent.

Tornem a matisar. Aquesta flagel·lació de l'equip grec no és per treure mèrit al Barça. Per ser tan superior a un rival jugant poc més que caminant s'ha de ser molt bon equip. I ningú dubta que el Barça ho és. Ahir, però, va ser un equip més calculador. Segurament un equip plenament conscient de les limitacions del Panathinaikòs i discretament previsor amb vista al partit de dilluns al Camp Nou. Es podia permetre jugar a l'Spiros Louis amb una marxa menys que habitualment, un cabàs d'imprecisions en les passades i fins i tot alguna concessió com la de Piqué evitant el fora de joc i deixant sol Cissé davant Valdés amb empat a zero en el marcador. Es podia permetre tot això i tornar d'Atenes amb el primer lloc de grup assegurat i fins i tot havent esvaït una mica els fantasmes que el barcelonisme va reviure a l'estadi on va encaixar la dolorosa derrota per 4-0 contra el Milan en la final de 1994, la que va posar fi al dream team de Cruyff.

El Barça es va desprendre de l'esteticisme col·lectiu i de la intensitat solidària i es va limitar a esperar el moment per lligar tres o quatre jugades devastadores. Perquè, això sí, el Barça pot jugar més o menys bé, però els seus gols sempre han de respondre a una elaboració futbolística. A vegades el Barça, més que jugar, fa jugades. Tantes com per guanyar per 0-3, com ahir. El Panathinaikòs no es va exposar en cap moment, tot i que li quedava més remei que fer-ho. Si volia tenir alguna possibilitat de classificar-se només podia guanyar el partit. No ho va fer ni se li va veure intenció de fer-ho. Es va veure incapaç d'anar-se'n a l'aventura per no deixar la seva casa exposada a l'espoli. Possiblement això és un efecte secundari del 0-8 del Barça a Almeria. Probablement també té a veure amb l'anàlisi realista de Ferreira. Acaba d'arribar i no va creure oportú que el seu equip s'exposés a un cop moral de la magnitud del que va rebre l'Almeria. El tècnic de l'equip grec devia preferir donar per perdut un partit que es veia incapaç de guanyar, a canvi de la possibilitat de no rebre un càstig que pogués agreujar els problemes que l'equip arrossegava des que l'entrenava Nioplias. Mesures proteccionistes en temps de crisi, una recepta que recullen els manuals més antics. I Ferreira ja té una edat. El Panathinaikòs va ser un equip plenament supeditat als designis del Barça. Però entre l'instint de protecció del Panathinaikòs i la versió diguem-ne resultadista del Barça, el partit va ser més igualat (almenys en el marcador) del que es preveia i del que diu la lògica del potencial dels dos equips. Va durar seixanta-dos minuts, que són els que va tardar Messi a tornar a marcar i deixar sentenciat l'enfrontament amb el 0-2. Els grecs ja van abaixar els braços i després el control dels catalans va ser absolut. Amb el 0-3 de Pedro, Guardiola ja va començar a fer canvis i es va iniciar el compte enrere efectiu cap al clàssic.

Fins dilluns, la feina serà mirar de mantenir-se immunes al soroll que es produirà industrialment a la factoria blanca i les sucursals mediàtiques. Les armes d'intoxicació massiva començaran a disparar a tort i a dret fins dilluns a les 9, l'hora prevista perquè qui parli sigui el Barça. Al seu terreny i amb el seu llenguatge.