coses que penso
jordi camps
L'esport també ens diu a qui no votar
La política esportiva també juga en les eleccions de diumenge, malgrat que no veiem ni escoltem quasi cap missatge esportiu en els espais electorals que ens ofereixen els mitjans. Ahir aquest diari explicava a bastament el que proposen els diversos partits en aquest camp. L'esport també ha estat un terreny en què el tripartit ha irritat els espanyolistes Partit Popular i Ciutadans. Tots dos, en la línia dels seus missatges en què sembla que només existeixi la crisi –què vendrien si no hi hagués crisi?–, han criticat abastament els recursos que el govern català ha destinat a la lluita pel reconeixement de l'esport català. Com que per ells Espanya és l'única, gran i indivisible pàtria, no els agrada gens ni mica que els catalans creuïn els Pirineus practicant esports que ells ni tan sols sabien que existien fins que no van veure que els catalans els practicaven.
Fa quatre anys, els dos partits van aconseguir que la justícia obligués a retirar un anunci de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes perquè hi apareixien nens. Era aquell anunci en què un nen que duia la samarreta de la la roja no deixava que jugués un altre que duia la de la selecció catalana. Quina ignomínia, usar nens per enviar missatges radicals a la societat! Llavors ja va quedar clar que el PP ja havia usat nens en anuncis contra l'Estatut, però la Justícia els va fer cas i l'anunci es va prohibir. Ja fa quatre anys, i la memòria és molt dèbil, diuen. No tant. Ara el partit que diu que els catalans ens hem de rebel·lar, ha fet un anunci on fa despullar ciutadans descontents amb les polítiques del govern català, ja siguin reals o virtuals. I en l'anunci, vés per on, entre les persones que es despullen hi ha un nen. Un nen? Sí. Un nen. Es pot ser més hipòcrita, més mentider, més fals? El ciutadà Rivera, o ha perdut la memòria, o li han colat un gol, o no té la més mínima vergonya.
Igual que el PP. Durant set anys hem hagut de sentir les seves crítiques a qualsevol cosa de caire identitari que fes el govern català. Això sí, quan van entrar en el govern basc de bracet amb el PSOE, els va faltar temps per aprovar fins i tot mocions parlamentàries demanant que la Vuelta Ciclista a Espanya torni a passar pel País Basc i que les seleccions espanyoles de qualsevol esport –especialment de futbol i bàsquet– juguin en aquelles terres. Peticions, per cert, que el cap popular a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, també ha fet a tort i a dret. Només mirant coses de l'esport també hi ha motius de sobres per no votar mai alguns partits.