Quan s'han esgotat els ditirambes i les satisfaccions que tant l'equip del Barça com el seu entrenador han recollit per la victòria contra el Real Madrid, i les aigües tornen a ser clares, ens trobem que, situat just abans de les eleccions al Parlament, s'ha deixat una mica de banda un triomf important del RCD Espanyol contra l'Atlético de Madrid que, a més, ha situat aquest equip barceloní en el quart lloc de la taula classificatòria darrere del Barça, el Madrid i el Vila-real, però al davant del València i del Sevilla. I si un pensa en l'equip que va guanyar al Manzanares veu que es tracta més d'un estat de gràcia que no pas d'un pronòstic raonable. A veure, si a l'equip que tenia dos laterals indiscutibles com són Chica i David Garcia les circumstàncies l'obliguen a alinear dos nois provinents del planter com Javi López i Dídac Vilà; si una parella de centrals solvents com Víctor Ruiz i Nico Pareja (traspassat al juliol) s'ha hagut de substituir per Forlín (que s'ha utilitzat també com a pivot) i el jove Jordi Amat; si un veterà com Duscher, que semblava que donava solidesa al grup, ha cedit la plaça al també jove Baena, aleshores tot fa pensar que eren massa canvis i que seria difícil obtenir un bon resultat. La directiva i l'entrenador, abans del partit, transmetien optimisme i un pensava que potser tindrien una altra decepció. Doncs no, tenint actiu del principi al final l'esperit de lluita es van avançar i després van desfer dues vegades un empat, això sí, amb la millor davantera dels darrers temps, amb dos homes gol com Osvaldo i Callejón, un altre que empeny molt i fa assistències com Luis García i la revelació de Verdú, que ha aplicat la seva tècnica de jugador fi i creatiu també a la funció de marcar gols. Un mig camp creatiu i fort amb la consolidació de Javi Márquez acaba d'explicar el miracle.

Havent traspassat jugadors històrics i importants, amb De la Peña novament de baixa i amb un Coromines misteriosament proscrit, resulta que s'ha creat un grup que practica bon futbol i que hi va amb ganes. L'entrenador ho preveia, el president afirmava que aquest any estava tranquil i la realitat ho avala. Vol dir que l'onada positiva que es produeix quan el president, el conseller delegat, el director esportiu i l'entrenador van a l'una es transmet a l'equip i els bons resultats arriben. I per reblar-ho un triomf en la copa de Catalunya contra un equip del Barça prou bo: Maxwell, Bartra, Fontàs, Adriano, Mascherano, Keita, Jeffren, Bojan… Potser els dos Jonathan ho haurien fet millor.