Qui busca, troba. Algú va veure en el tancament de l'espai aeri estatal una oportunitat per treure profit de l'embolic. Havent de viatjar per terra, el Barça arribaria a Pamplona més cansat que havent volat: un handicap que podia apropar més del compte una ensopegada del Barça. L'antibarcelonisme en pes va fer mans i mànigues perquè el partit no s'ajornés. Si haguessin pogut fer passar el tren Barcelona-Saragossa del Barça per Madrid, ho haurien fet. I si poden fer una interpretació del reglament perquè el pròxim partit els jugadors del Barça hagin de jugar a peu coix, ho faran. És la política del tot s'hi val portada al límit, un cop vist que sobre la gespa els blaugrana baixen els fums al més prepotent. Però no compten amb una cosa: a aquest Barça el que menys se l'ha de fer és punxar-lo. Tot el xou previ al partit va servir de motivació afegida per als blaugrana, que van agafar el tren, l'autocar, van arribar a Pamplona, es van canviar i van posar el pilot automàtic a mig gas per guanyar tranquil·lament per 0-3. Volíeu una altra cosa? Aquí teniu això.

Es confirma: el convenciment que per derrotar el Barça cal l'ajut de factors externs ja és generalment unànime. Les interpretacions de tot el que va passar perquè el Barça es desplacés a Pamplona i jugués el partit ahir mateix simplement ho confirmen. Els diaris de Madrid denunciaven tracte de favor al Barça per l'ajornament (finalment provisional) del partit per avui a les 5 i ho afegien a la corrua de favoritismes que han fet que el Barça hagi guanyat vuit títols de deu i que el Madrid, el seu equip, pateixi injustament de síndrome d'abstinència. En perfecta sintonia amb els mitjans, el dia abans Mourinho havia interpretat amb convenciment el paper del Calimero dels dibuixos animats de la nostra infantesa: els altres entrenadors poden fer el que vulguin i jo no, poden agafar la pilota amb la mà i jo no, poden protestar i jo no... Brams d'ase no haurien d'arribar al cel. Però a de Madrid al cielo vés a saber on arriben. Des de Pamplona també arribaven veus que el partit s'havia de jugar tant sí com no ahir, insensibles al fet que un dels contendents havia de fer hores carretera i manta. La qüestió és fabricar qualsevol (des)avantatge, sense importar de quin material està fet. Aquesta vegada era el sabotatge salvatge dels controladors aeris. De qualsevol cosa se'n fa un intent de traveta al Barça.

Algú dubta que sense aquest incident el Barça hauria jugat a les 8 en punt el partit a El Sadar? El que va passar a partir d'aquest fet és també una crònica de despropòsits i incompetències. Alguns van quedar retratats: els mitjans del Madrid, pel tot s'hi val; la RFEF, per la seva incompetència crònica en qualsevol decisió que pren o no pren i que a sobre després rectifica; l'Osasuna, per ser refractari a fer-se càrrec que el problema no l'havia creat el Barça, i també una mica el Barça, per reincidir en la innocència de pensar que el millor per a tothom i per a l'espectacle era jugar avui, i per haver-se cregut entitats tan creïbles com Aena i la federació de Villar. Per tancar el tema, posem les coses a lloc: qui va decidir va preferir obligar un equip a fer més de quatre-cents quilòmetres per terra, arribar just i jugar un partit de futbol en lloc de deixar-ho per l'endemà i que els dos equips estiguessin en més bones condicions.

No queda gaire espai per comentar el partit. De fet, no hi ha gaire res a comentar que no sapiguem. Però és una llàstima, perquè és l'escenari (i no va amb segones, Mou) on s'expressa el Barça. El partit a El Sadar (nom real del nom comercial actual del camp de l'Osasuna) va ser un altre exercici de clara superioritat del Barça, que va jugar amb l'onze de gala. Només es va tractar d'aguantar la sortida escumosa de l'Osasuna. Camacho va ser valent en el plantejament del partit però el seu equip va ser més tou del que s'esperava. Va pressionar el Barça molt amunt, però l'equip de Camacho no dóna l'abast a mantenir aquesta pressió i al mateix temps tenir una mínima lucidesa amb la pilota als peus. La jugada en què Valdés va passar la pilota a Soriano i el mig va xutar innocentment va ser el cant del cigne dels locals. El Barça es debatia entre aprofitar els espais per jugar al contraatac o quedar-se la pilota i apropiar-se del partit. Tímid en els dos aspectes en els primers moments, va acabar lligant una jugada multitudinària de les seves, Messi va continuar com a assistent i Pedro va marcar. L'equip de Guardiola ja tenia la pilota i avantatge en el marcador. El segon i el tercer van caure com fruita madura, creats per un equip molt madur. I immune als factors externs. Volien això? Doncs, 0-3.