Quantes sensacions i sentiments provoca un partit com el de dissabte entre l'Espanyol i el Barça. Podem parlar de rivalitat i d'adversaris que s'enfronten en un joc. Utilitzar la paraula enemics resulta massa gruixut parlant d'esport i de futbol, i si fem cas al que diuen els diccionaris d'aquesta paraula indica aversió contra algú; rebuig violent, irreprimible, d'algú o d'alguna cosa. Això contradiu els valors que transmet l'esport, però sovint es defensa erròniament. Últimament, els protagonistes, tots, ho centren al terreny de joc. Tots són conscients de la rivalitat. Ara més que mai, ja que molts dels jugadors dels dos equips ja l'han viscuda des de les categories inferiors. Comparteixen professió i són conscients del que suposa aquest partit. Si Guardiola fa xerrades per motivar executius de banca segurament no li cal motivar els seus per a aquest partit. A Pochettino, tampoc. Si algú assegura que el futbol que fa el Barça avorreix, fet que he escoltat i llegit, em temo que qui ho diu mai no ha tingut una pilota als peus. Ni a les mans. La capacitat de jugar col·lectivament, de moure la pilota amb rapidesa, de combinar com ho fan i la mobilitat de tots plegats per generar espais, embadaleix. En canvi, si algun equip ha qüestionat aquest futbol, ha estat l'Espanyol a Cornellà amb intensitat i amb una pressió que ha ofegat el joc virtuós dels barcelonistes. I aquesta tornarà a ser la pretensió dels blanc-i-blaus, que aquesta temporada es mouen en la classificació per les places europees sense complexos. Tampoc no en tenen el dia que juguen contra el Barça. L'Espanyol blinda el seu estadi per als seus. Només els socis de l'Espanyol poden acostar-se a les taquilles de Cornellà per adquirir entrades per als seus familiars, amics o coneguts encara que si el blaugrana Iniesta anés a les taquilles segurament farien una excepció. El seu gest recordant el seu amic Jarque en la final de la copa del món de futbol es valora i s'agraeix a Cornellà. I no només això. Hauria de servir per desactivar actituds que envolten l'esport i enrareixen partits com el d'aquest cap de setmana. A més, en aquesta ocasió es recupera la trobada entre directives. Hi ha dinar. Harmonia aparent entre forquilles i ganivets i entre plat i plat. Al terreny de joc l'harmonia futbolística tindrà la rivalitat de sempre. És inevitable. O una mica més pel fet que el partit arriba amb una bona classificació dels dos equips. El Barça té el repte, i ho sap, de superar l'Espanyol a Cornellà, i l'Espanyol, de confirmar que Cornellà no és una plaça fàcil. Tot al contrari.